EL PRESIDENT ACCIDENTAL

Fa anys un dissabte de Desembre era a Moià, el motiu, asistir a la inauguració de la nova fàbrica de l'Empresa de bolleria congelada Ohayo. A la inauguració va venir l'aleshores President del primer tripartit català, en Jordi, en Pujol i en Soley. El President va estar excels comentat anècdotes de Moia que el propi alcalde desconeixia. I al vaig tenir molt a prop, gairebé a tocar, atès es va aturar a saludar a una senyora que coneixia que estava al meu costat. Pujol, en la distància curta impressionava, tenia la grandeur que es demana al President d'un País. Maragall, era diferent, entranyable i molt proper, murri, imprevisible, però també tot i que sense tanta grandeur donava l'imatge de President del País. Montilla, sempre em va semblar un President accidental, de pas, sense aquesta grandeur, era com impostat, posat amb calçador. Consti que sempre l'he respectat igual que als altres dos i fins i tot n'he parlat elogiosament en aquest mateix bloc, cosa que, per cert, no va fer l'actual President, que tant a ell com a Pasqual Maragall en més d'una ocasió els hi va faltar al respecte de manera barroera.

Llegeixo als digitals que l'expresident Montilla ara se'n va a aques ens inùtil, cementiri d'elefants que és el Senat. Pujol i Maragall, no ho han fet, i no ho haurien fet mai. Ells no ho farien.