Del bloc de Don Gregorio Luri he tret aquest comentari sobre la justícia que em sembla molt interessant. (algun dia m'hauré de preguntar perquè li anteposo sempre el Don)
"Como todo el mundo sabe hay dos clases de justicia: la que nos gusta y la que no nos gusta. Evidentemente, sólo la primera es justa. Por lo tanto:
1. Las leyes que no sirven para sostener nuestros prejuicios, son malas leyes y los que las defienden es porque tienen muy aviesas intenciones
.
2. Las suspicacias del noble acusador tienen siempre más valor que las excusas del infame acusado, siendo el noble acusador todo aquel que acusa de acuerdo con mis prejuicios.
3. El noble acusador que no es capaz de demostrar la culpabilidad del acusado más allá de cualquier duda razonable tiene, por ello mismo, razón.
Nota: Aquí los colores políticos son irrelevantes."
. . . i és que succeix que creiem en la justicia quan convergeix amb els nostres interessos i ens costa d'entendre i acceptar decissions com la que sense esmentar es refereix el Sr.Luri. De totes maneres haig de confessar-vos que mai he cregut en els jurats populars, seria incapaç de ser-ho si em tocava. Si els jutjes professionals ja donen molt que parlar amb la seva peculiar manera d'impartir justícia en molts casos, el jurat popular, pel meu entendre és massa influenciable i poc parcial, per més ho vulguin ser. I és que, de fet, no hi ha ningú que estigui realment capaçitat per jutjar objectivament l'altri, ni tan sols els jutges, potser aquests els que menys..... Curiós, estic jutjant als jutges i als jurats populars mentre acabo de dir que ningú pot jutjar. Ja deia Cioràn que l'home és un animal contradictori.
Doncs res, que diuen que en Paco, ha agraït el suport a "l'Espanya neta, positiva, gran i il·lusionada" que sempre ha tingut "confiança absoluta" en ell durant els tres anys en què ha estat immers en el procés judicial de la causa dels vestits, i que ha aconseguit vèncer el "sistema brutal" causant del "calvari" pel qual ha passat. I malparlen de Maquiavel, un sant varó.
Doncs res, que diuen que en Paco, ha agraït el suport a "l'Espanya neta, positiva, gran i il·lusionada" que sempre ha tingut "confiança absoluta" en ell durant els tres anys en què ha estat immers en el procés judicial de la causa dels vestits, i que ha aconseguit vèncer el "sistema brutal" causant del "calvari" pel qual ha passat. I malparlen de Maquiavel, un sant varó.
7 han dit.:
Quantes vegades caldrà recordar que la justícia sempre és justa o que, en tot cas, no existeix? qui sí que existeix són els jutges i els jurats, és a dir, els humans.
Ciorán abjuraba de su condición de ser humano. (En las Cimas de la Desesperación). En cuanto a lo de los trajes, ni los mismos del PP lo quieren al lado. Ellos, los dirigentes, saben más que nadie que clase de persona es. Para la guinda final, la frase de Parménides en la boca de la reina de Valencia..: " el agua de rio no pasa dos veces por el mismo sitio"...Toda una intención de declaraciones. Salut . Un placer
Això dels jurats populars no té ni cap ni peus. Però bé, la judicatura, en aquest país, va ser la gran oblidada a l'hora de fer cau i net amb la dictadura. Així, entre els uns i els altres, això és un desori.
Amb tots els respectes per a Don Gregorio Luri, el seu alegat és un cant a la demagògia barata.
La administració de justícia és un conjunt d'eines, institucions i procediments --les lleis; els parlaments que les fan; els advocats que les gestionen; els jutges i jurats que jutgen-- fetes per homes i aplicades per homes. I tots convenim, per què ens sotmetem a la Constitució i a l'Estat de dret, que el que en resulta d'aquests procediments es executat i "va a missa".
Però això no vol dir que aquests homes hagin de ser infal·libles. És un mer conveni. Res a veure amb el concepte ideal o filosòfic de Justícia (amb majúscula) de origen diví o natural o sobrenatural.
Els jutges (o els jurats, en aquest cas) son tant susceptibles de equivocar-se, de bona o mala fe, com els lampistes, els metges o els capitans de vaixell.
Per tant,Miquel,ningú està en condicions de jutjat ningú, pero com algú ho ha de fer, millor els jutges que a vegades obliguem que es limiten a aplicar les lleis, que un jurat popular que ni està preparat i és molt influenciable.
Montse, hi ha encara molt jutge franquista, no ens enganyem.
Brian, però hi ha excessiva mala fe, sobretot en els jutges, és patent, i és cert també que no tenim en general bastant educació democràtica per acceptar que les decisions que no ens agraden, només que sovint aquestes decisions clamen al cel.
Publicar un comentario en la entrada