Cada vegada estic més convençut que aquesta societat decadent i acomodatícia que mica en mica s'ha anat creant fins arribar a l'estat de deixadesa i abandó en que restem immers, no té sortida i s'ha instal·lat ja en un nihilisme total, que fa no cregui en res ni sigui capaç de lluitar per res.
Ens deixem trepitjar i esquilar per l'Estat, Ajuntaments, Bancs, Caixes, Empreses, Monopolis tots ells, com companyies de llum, aigua, gas o telèfon, que ens les foten a tort i a dret amb la total impunitat de saber que mesells no ens queixarem, o que si ho fem serà amb la boca petita. Ja no es lluita per a res. Que ens poden facturar el que els hi dona la gana, cobrar les comissions o els imposts que els roti, que nosaltres pagarem (si podem) i cap cots com a molt ens limitarem a remugar com bens passius en que ens hem transformat.
No movem un dit contra uns Bancs i Caixes que ens han dut a la ruïna, en connivència amb els àvids voltors fagocitaris del totxo, i a més a mes aquest Estat inoperant els infla de diners per evitar la 'bancarrota' d'aquestes entitats (les caixes son entitats sense ànim de lucre) que seria també la del propi Estat.
Aquí ningú mou un dit, ningú es capaç de plantar cara, de plantar-se i dir prou, fins aqui hem arribat. Els més grans recordaran la que s'organitzava si apujaven de 10 cts de pesseta l'autobús, o com si d'una pesseta s'apujava la benzina, o fins tot m´s enrere si s'apujava el pa. Ara, per començar molta gent ni tan sols sap a quin preu paga la benzina i ningú es queixa (bé queixar-se si!), diguem que ningú s'amotina ni surt massivament al carrer per a cap d'aquests actes esquiladors de butxaques, d'una enorme voracitat recaptatoria d'Estat, Administracions locals, Bancs o Monopolis Estatals falsament privatitzats. I potser ja seria hora d'adonar-se que així no podem seguir i quelcom s'hauria de començar a fer i a mobilitzar-se el personal per començar a reivindicar drets que prou complim nosaltres amb els deures. Per molt menys, l'enviament de reservistes a Ceuta i Melilla, es va organitzar un bon sidral durant la setmana tràgica, que en el fons va ser el detonant d'una situació llargament larvada i podrida en els últims anys. No cal arribar a aquells extrems, ni engegar "un dia de fúria" com Michael Douglas, però si que potser ens hauriem de començar a arremangar per posar les coses al seu lloc, perquè si no, pot passar que aquesta societat llargament callada i sotmesa, mesella, no gaire a contracor, exploti de cop, a lo millor per una fotessa i després amb el descontrol de la situació que aixó comporta, és quan uns i altres acabarem prenent mal.
Penso sovint en el final de 1984, quan Winston es rendeix, abandona la lluita i mentre li cauen llàgrimes perfumades de ginebra, diu que estima al Gran Germà.
Ho deia Cioràn:"Esos transeúntes idiotizados... - ¿Pero cómo hemos podido caer tan bajo? ¿y cómo imaginar un espectáculo así en la Antigüedad, en Atenas por ejemplo? Basta un minuto de lucidez aguda en medio de esos condenados para que todas las ilusiones se derrumben."
Ens deixem trepitjar i esquilar per l'Estat, Ajuntaments, Bancs, Caixes, Empreses, Monopolis tots ells, com companyies de llum, aigua, gas o telèfon, que ens les foten a tort i a dret amb la total impunitat de saber que mesells no ens queixarem, o que si ho fem serà amb la boca petita. Ja no es lluita per a res. Que ens poden facturar el que els hi dona la gana, cobrar les comissions o els imposts que els roti, que nosaltres pagarem (si podem) i cap cots com a molt ens limitarem a remugar com bens passius en que ens hem transformat.
No movem un dit contra uns Bancs i Caixes que ens han dut a la ruïna, en connivència amb els àvids voltors fagocitaris del totxo, i a més a mes aquest Estat inoperant els infla de diners per evitar la 'bancarrota' d'aquestes entitats (les caixes son entitats sense ànim de lucre) que seria també la del propi Estat.
Aquí ningú mou un dit, ningú es capaç de plantar cara, de plantar-se i dir prou, fins aqui hem arribat. Els més grans recordaran la que s'organitzava si apujaven de 10 cts de pesseta l'autobús, o com si d'una pesseta s'apujava la benzina, o fins tot m´s enrere si s'apujava el pa. Ara, per començar molta gent ni tan sols sap a quin preu paga la benzina i ningú es queixa (bé queixar-se si!), diguem que ningú s'amotina ni surt massivament al carrer per a cap d'aquests actes esquiladors de butxaques, d'una enorme voracitat recaptatoria d'Estat, Administracions locals, Bancs o Monopolis Estatals falsament privatitzats. I potser ja seria hora d'adonar-se que així no podem seguir i quelcom s'hauria de començar a fer i a mobilitzar-se el personal per començar a reivindicar drets que prou complim nosaltres amb els deures. Per molt menys, l'enviament de reservistes a Ceuta i Melilla, es va organitzar un bon sidral durant la setmana tràgica, que en el fons va ser el detonant d'una situació llargament larvada i podrida en els últims anys. No cal arribar a aquells extrems, ni engegar "un dia de fúria" com Michael Douglas, però si que potser ens hauriem de començar a arremangar per posar les coses al seu lloc, perquè si no, pot passar que aquesta societat llargament callada i sotmesa, mesella, no gaire a contracor, exploti de cop, a lo millor per una fotessa i després amb el descontrol de la situació que aixó comporta, és quan uns i altres acabarem prenent mal.
Penso sovint en el final de 1984, quan Winston es rendeix, abandona la lluita i mentre li cauen llàgrimes perfumades de ginebra, diu que estima al Gran Germà.
Ho deia Cioràn:"Esos transeúntes idiotizados... - ¿Pero cómo hemos podido caer tan bajo? ¿y cómo imaginar un espectáculo así en la Antigüedad, en Atenas por ejemplo? Basta un minuto de lucidez aguda en medio de esos condenados para que todas las ilusiones se derrumben."
8 han dit.:
Hoy me he tomado la molestia de escuchar al tal Brufao, director de la Caixa, la misma que hasta ahora pagaba el bribón al rey. No se queda corto en pedir más ayudas del estado. Solo han ganado 1.056 millones de euros el año pasado, con un 13% menos de lo previsto. Está desesperado. No sabe lo que hacer. Seguro que si fuera yo el RRHH de la Caixa lo despediría , por mal gestor y nefasto director. Ganar solo 1.056 millones de euros en un año es de tontos, cuando por un recibo de tu dinero te cobran 4 euros. Estos fascistas fácticos, deberían ir teniendo en cuenta que en cuanto la ayuda del estado afloje, los containers aprietaran en medio de las calles. No hemos sido nosotros los que hemos inflado la economía y hecho tambalear a la bolsa especulando con la vivienda. Han sido ellos, los de la banca. Han de venir tiempos en donde nos han de dar explicaciones. Tiempo al tiempo. esto no se ha acabado. salut
http://www.elconfidencial.com/economia/2012/01/28/spanair-suspende-todos-sus-vuelos-y-deja-en-la-calle-a-4000-trabajadores-91657/
¿ porqué el ay.untamiento ha de poner pasta en una empresa privada ? No lo entiendo...no lo entiendo.
Ya nos pasó con el hotel Miramar, en dode las pérdidas fueron por parte del consistorio, de aupa ¡¡¡
Lee esto por favor, es interesante para saber por donde van los tiros y así estar minimamente informado. salut . Bon dia
brufau Miquel, amb el seu pentinat repentinat i lesseves ulleres em recorda un Stuberfhürer de les S.S. només li falta l'uniforme.
Brufau? No será Fainé?
ja ho llegit lo d'Spanair,només que aquest assumpte és molt més complex, la idea era bona i qui ho portava Ferran Soriano tenia les idees clares de que volia fer i fins on volia arribar, pero les pressions que han fet renunciar a la inversió de Qatarairlines ho han engegat tot en orris.
Perdó Brian, Fainé.
Mí apreciado : aún así, tal como me lo explica de "asunto más complejo". Sigo sin entender la aportación del ay.untamiento (no hablo de la Generalitat) en el encofrado de una compañía privada. No es la primera vez (heru salió por las pata patras con Miramar y haciendo perder mucho dinero al consistorio). A mí, lo que me da miedo, es los políticos metidos a empresarios con dinero público. O se es político o se es empresario. Y en cuanto lo del dinero, que jueguen con el suyo. Así nos va pagando ibis, cánones, ivas, tramos, cuotas básicas, cuotas mínimas y reglamentaciones varias. Salut
aqui tens raó Miquel,i pel que diuen aixó de Spanair era un pou sense fons a l'hora de perdre diners.
Publicar un comentario en la entrada