En la primera entrega de les seves memòries, l'expresident Jordi Pujol, parla dels fets del Palau, que es varen produir al Palau de la Música Catalana de Barcelona, el 19 de maig de 1960. Però en la tercera entrega que va presentar ahir no hi ha cap referència als altres fets del Palau, als últims. Fets o 'malifetes' que en dirien els seus ínclits protagonistes els Srs. Millet i Montull que continùen al carrer tan pinxos. Cert és, que la relació de l'expresident amb Félix Millet fill era nul·la o gairebé, peró sorprén la desmemòria de l'expresident de no fer cap menció als últims fets del palau. O potser no és desmemòria, que el Sr. Pujol es molt hàbil a l'hora d'oblidatr-se de segons quins fets.
7 han dit.:
La memoria juga males pasades ¡¡¡¡....salut
No tocava, Francesc, no tocava, he, he.
Fora genial que algú li hagués comentat la qüestió, durant l'acte de presentació del llibre...
Tens raó. Aquesta piga deu resultar incòmoda...
No oblidis, però, que del Millet ningú en diu res. Ningú. I a mi aquest tema em sembla la gran vergonya d'aquest pais: un xoriço confés que no ha passat ni un sol dia a la presó. Vergonya i ràbia.
Miquel, aquest senyor en té molta. UN poema curt de Joan Elies Adell ho definex molt bé:
Quan l'oblit està relacionat
amb la vergonya,les paraules són
expertes en desaparicions.
salut, i ves preparant el jazz per demà dissabte
ben vist Júlia, aixó no tocava.
li varen preguntar a Salvador Cardús, que va tocar el violí dient que el llibre s'havia acabat d'escriure dos anys abans. Cardus és qui li ha escrit a l'exPresident
Publicar un comentario en la entrada