PER QUI TOQUEN LES CAMPANES?

Temps era temps que als pobles la informació més ràpida per rebre una noticia forània era el cavall, després va arribar el telègraf, la radio, el telèfon, la Tele, el mòbil i internet. Hi habia tambè les campanes com una manera primitiva de donar informaciò. Podien tocar a morts, a maitines, a gatzara, o avisar de l'arribada de l'enemic o de qualsevol event important. Hi habia també la figura de l'agutzil (jo encara l'havia vist) que tocaba la seva trompeteta i esplantaba al bell mig de la plaça major de la vila per informar de noticies als vilatans. 

Des de començaments del segle XX, el mitjà d'informació dels ciutadans eren a banda de la ràdio, els diaris, era quan hi habia periodistes, cronistes de la ciutat que informaven des de la seva opiniò als ciutadans. Els diaris varen tenir una hegemonia durant molts anys, sobrevisquent sobradament a la Televisió o la radio, però internet i els mòbils els han condemnat a mort sense possibilitat de redempció i amb ells als periodistes, que pocs, però encara en queden.

Qualsevol persona pot informar de primera mà del que està succeint a qualsevol lloc del món abans que arribin els periodistes; les imatges les pot penjar qualsevol amb la immediatesa que donen les noves tecnologíes. No hi ha rigor de cap mena, ni objectivitat, però hi ha la immediatesa, i de fet rigor i objectivitat els periodistes fa temps l'han perdut de vista. Ja no doblen les campanes des del campanar dels periodistes per informar i, ni tan sols poden exercir d'agutzils. Haurien de reciclar-se, de donar la volta a tota la informació, de trobar una nova manera de donar-la, però diria que la majoria encara no ho han entés i no estan per la labor. Ha tancat Público, tancaràn més diaris de paper i els digitals, amb un format erroni (de fet són una copia calcada que s'actualitza de l'edició de paper) no acaben d'arrencar pel mateix motiu. El format hauria de ser molt més dinàmic i menys encotillat. No pot ser que publiqui a Collonades i no tan sols collonades, algunes noticies, dos o tres díes o a vegades mesos abans que molts digitals, aquí falta dinamisme i entendre com ha de ser un mitjà modern, àgil i competitiu, i tinc la soluciò, més no els ho penso dir. Que es busquin la vida. Però que s'afanyin o, com als concos se'ls passarà l'arros.