Deia un destacat periodista i blocaire en un dels seus comentaris fa ja un temps, què molts dels blocs de la xarxa a casa nostra que parlen de política no són de periodistes, no és l'ùnic que ho diu, i de fet és una obvietat. Afortunadament - em dic a mi mateix -, però - afegeix - cada vegada n'hi han més que si ho son i que també alguns d’aquests blocs son una referència per a molts d’aquests periodistes.
I no ho diu ell, però si d’altres que aixó dels blocs és una fàbrica d’alimentar egos i endogamies, un habitat on cadascú pot deixar-hi anar la seva amb tota impunitat i autosatisfacció. En la primera asseveració estic totalment d’acord, però és que sembla que encara no ens hàgim assabentat que ja som al segle XXI i que el concepte de la informació està canviant i molt ràpidament. Si ja a dia d’avui els diaris, com a concepte convencional no tenen cap raó de ser, que els que marquen la pauta son els electrònics i no necessariament els dels diaris considerats “patums”, tots aquests periodistes han d’anar a parar als blocs on es mouen, couen i publiquen les últimes informacions, encara que sigui per a contrastar les que ells puguin tenir. A banda, s’han de començar a buscar la vida i de passada a espavilar-se, després de tants i tants anys fen de “receptor-comunicador”, alló de: Duran i Lleida ha dit i en Mas li ha contestat, diuen de la Moncloa que, segons fons de la CEOE..,. etc. Aixó no és periodisme, d’aquesta ocupació professional en termes laborals se’n diu un “traïdor” (traeme esto o traeme lo otro). Per tant, és normal que els que pretenen o intenten ser periodistes de veritat cerquin informació cada vegada més a la xarxa i, encara que els disbarats es cotitzin a 1€ per paraula, és tanta la capacitat que te d’aglutinar-ho tot, el millor i el pitjor, que és aixó el que la fa tan engrescadora i li assegura un futur cada vegada mes cert, com incert i molt ho és el dels diaris oficials.
Quan a la segona, no ho tinc tan clar aixó de l’ego. Escriure al bloc o en un foli, segueix sent una tasca onànica, que no onírica, no crec que sigui l’ego el motiu en la majoria dels casos que porta a una persona a crear el seu bloc, el que succeeix, és que el ciutadà que més o menys està interessat en el que succeeix en el seu entorn, que està constantment bombardejat per tota mena d’informacions o més aviat desinformacions, sovint s’angoixa, voldria opinar als diaris, trucar a les ràdios o a la Tele, en definitiva, dir-hi la seva. Però no és fàcil, i el bloc és el lloc idoni on una persona mitjanament conscienciada pot esplaiar-se dient-hi el que pensa, uns amb més encert i gracia que altres, però en la majoria dels casos, penso sincerament que la cosa va per ací. No és doncs una qüestió de “ego” sinó una espècie de divan de psiquiatra on deixar anar les neures, dubtes i pors, des d’una - certa – impunitat, puig a molts blocs, qui hi escriu no hi està identificat, i aquest punt si que s'hauria de revisar, a nivell de opinador i de opinant també, puig darrera l'anonimat s'escriuen i comenten sovint autèntiques bajanades.
A banda, amb aquesta tendencia natural dels homínids i homínides (*) els blocaires ens anem agrupant en tribus que en certa manera es retro-alimenten, de fet més que aliment de egos és alló que s'en diu estar compromés en les coincidencies, i aixó que hom sàpiga no és pas dolent, tot i que pot arribar a una certa endogamia - no ho nego - 
Un clar exemple d'aquesta endogamia en serien aquests premis virtuals que es donen a un bloc que l'ha de donar a uns altres, etc, que pensava ja s'havia acabat però veig que torna a resorgir de nou, i que em recorda alló de quan rebíes una carta o un correu, i que si no l'enviaves a no se quants en un termini de temps et passaria una desgracia. 
Confesso que jo hi vaig caure amb aixó dels ego-premis, la primera vegada fa ja més de quatre anys, i llegint-ho avui dels cinc que vaig recomanar, tres ja han tancat el seu blog. 


(*) fa fe fi d'esquerra verda i políticament correcte escriure homínids i hominides, companys i companyes, o 'miembros y miembras' com va dir la exMinistra Bibiana Aido.