Escoltava avui a Catalunya informació, el cas d'una monja nascuda al 43 que des fa 30 anys és eremita, seguint una antiga tradició d'eremites al llarg dels temps. De fet, no cal anar-se'n a viure a una cova, sempre i quant hi hagi a la vora aigua corrent i l'alçada convenient per contemplar el paisatge, conceptes que es veu són molt importants a l'hora de convertir-se en eremita, simplement, nomès cal fer-se blocaire, la solitud està garantida i en certa manera la incomprensió tambè.

Recordo un vell poema que vaig escriure en referència a la soledat o solitud:


SOLEDAT

Soledat, fidel companya,
amiga fa molt de temps.
No et facis l'estranya,
saps que em tens.


*