A les 8.15 hores del dia 6 de agost de 1945, un bombarder B-29 nord-americà,  «l'Enola Gay», va llançar una bomba nuclear sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima. L'artefacte, batejat com «Little Boy», va explotar a uns metres de la superfície per provocar major devastació. «Una columna de fum pujava ràpidament. El seu centre mostrava un terrible color vermell. Tot és pura turbulència. Els incendis s'estenen per tot arreu com flames que sorgissin d'un enorme llit de brases». Així descrivía l'artiller Bob Caron l'explosió vista des de l'avió que habia inaugurat l'era atòmica. Una única deflagració va causar 70.000 morts a l'acte. Éra el 6 d'agost de 1945. Tres dies més tard la ciutat de Nagasaki va ser aniquilada d'idèntica forma. El món ja no seria mai més igual.



Es compleixen demà 70 anys d'aquells tràgics dies. Els brutals atacs sobre les dues ciutats nipones van ser el resultat d'un dels grans programes secrets científics de la història: el 'Projecte Manhattan'. 
El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte de recerca dut a terme durant la Segona guerra mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà. L'objectiu final del projecte era el desenvolupament de la primera bomba atòmica.

La investigació científica va ser dirigida pel físic Oppenheimer mentre que la seguretat i les operacions militars eren a càrrec del general Leslie R. Groves. El projecte es va dur a terme en nombrosos centres d'investigació sent el més important d'ells el Districte d'Enginyeria Manhattan situat al conegut actualment com a Laboratori Nacional Los Alamos.

L'agost de 1939 Albert Einstein va escriure una carta al president nord-americà Franklin D. Roosevelt en la qual l'informava dels avenços sobre la fissió d'Alemanya i l'animava a desenvolupar un programa nuclear. «És concebible - penso que inevitable - que poden ser construïdes bombes d'un nou tipus extremadament poderoses», afirmava en la missiva. En el fons s'amagava la por que els nazis poguessin fabricar l'arma atòmica.
Anys més tard, Els científics nuclears Leó Szilárd, Edward Teller i Eugene Wigner, refugiats jueus provinents d'Hongria creien que l'energia alliberada per la fissió nuclear podia ser utilitzada per a la producció de bombes pels alemanys, pel que van persuadir a Albert Einstein, el físic més famós als Estats Units, perquè advertís al president Franklin D. Roosevelt d'aquest perill per mitjà d'una carta de la qual Szilárd va fer un esborrany i va ser enviada el 2 d'agost de 1939 Einstein es penediria d'aquest acte en comprovar la devastació generada amb aquestes bombes: «hauria de cremar-me els dits amb els quals vaig escriure aquella primera carta a Roosevelt va comentar.  Pero ja era tard, massa tard.