El carrer de les Magnòlies, a la Planada del Pintor, és un carrer llarg i estret, amb pocs blocs de pisos i moltes cases de planta baixa d'aquelles que s'anàven construint els immigrants als anys seixanta; el carrer és net, polit i endreçat, sense bars, botigues, farmàcia, estanc ni res que alteri la seva calma colonial.
Per aquest carrer tranquil baixava jo aquest matí a quarts d'onze, quan una escena quotidiana ha cridat la meva atenció: un senyor d'uns vuitanta anys baixava d'un Renault Clío juntament amb una noia alta i rossa amb un vestit vermell que duia a coll un nen rosset i blanquet com el de Coriolà en braços, de no més d'un any o any i mig. 
La mare, el nen i l'avi han travessat el carrer i ha trucat la mare al timbre d'una casa del davant, on una senyora d'uns vuitanta anys treia el cap per la finestra. 
'Mira niño ahora verás a la abuela...', li deia la mare a un nen que no semblava excessivament entusiasmat pel fet. I, aleshores la iaia ha dit: Hijo mio, como te ha peinado tu madre que pareces Tintin....

Sens cap mena de dubte, la iaia, és una dona llegida, poques iaies de vuitanta o més anys en saben de l'intrèpid periodista creat i dibuixat per Remi (Hergé).