La tan cobejada dada de la privacitat de les dades personals és una entelequia, no existeix; les dades teves, meves, de l'altri, les de tothom que les vol tenir o les necessita per trucar d'un 91 a hores intempestives oferint-te no sé què, o la correspondencia amb nom, cogmons i adreça que reps dia si dia tambè a la teva bustia. Qui els ha felicitat aquestes dades? que se suposa son personals e intransferibles. Cony! el sistema, la pocasoltada aquesta del Safe Harbor que tot i tot i tot ho controla i ho sap de nosaltres, des de quines pàgines visitem, quins wathsapp's enviem, amb qui parlem i fins i tot aviat, que caguem.  No hi ha privacitat de les dades personals, i això no calia que ens ho digues Snowden, ja ho sabiem o ja ho podiem intuïr.
La dentista del meu germà es jubila i el principal problema que té per tancar el seu negoci (petit) és el tema de la protecció de dades dels seus clients, es veu que ha de moure una quantitat de paperassa immensa, tot plegat per no res, aquestes dades les té qui les vol tenir de la primera a la última.
Encara que no tinguis mobil ni ordinador, seràs igualment controlat per la perversió del sistema que t'obliga - en principi en la societat occidental - a operar amb el sistema bancari, aquesta és la gran perversió....

La cosa venia de lluny, però l'11 de setembre a Nova York amb l'atemptat a les torres bessones ho va accelerar, i no deixa de ser curiós que tot aquest esforç immens per controlar-nos, per controlar-ho tot, sigui un esforç car i inùtil, mai sabràn el que realment pensem perquè el que no podràn controlar és la nostra ment, la nostra ànima, aquesta és la nostra sort i la seva dissort, creuen que ho saben tot, que ho controlen tot, i saben nomès el que és superficial i no controlen res. Estàn perduts en la seva pròpia incongruència. Ah! i són molt vulnerables, molt més del que es pensen.....