Costa diferènciar que és la realitat, el que està succeint a l'instant, amb la ficció,  amb una realitat en un altre espai temps. Quan veus un partit de futbol a la TV, o qualsevulla altra retransmissió en directe, no saps si realment alló que t'estan oferint és a temps real, si hi ha delay, o si está gravat i per tant és en diferit. Ja sé que en un racó de la pantalla posa 'directe', però aixo és un simple rètol que pot ser fals. 


Quan a vegades escolto parlar a Rajoy, no se  mai si és directe o anterior, i no em passa nomès amb ell. Res del que ens estan ensenyant és veritat i tampoc és mentida, però creen en nosaltres l'ombra del dubte, potser per què ja no ens creiem a ningú i malfiem de tot. I és que res és el que sembla i res sembla el que és. La fotografía que encapçala l'escrit i la del bloc, no són reals, és tracte d'olis hiperrealistes exposats a la fundació Thyssen, i en canvi semblen reals. Aquest és el problema. L'autor es diu o es fa dir: Richard Estes, i haig de suposar que és real.
Potser el somni sigui la realitat i la realitat un somni, desaparegut l'estat d'alerta, o en ambdós suposits, un mal son.