El duc Mu de Txin digué a Po Lo:
- La vostra edat és avançada. ¿Hi ha algú de la vostra familia que pugui servir-me, al vostre lloc, per a proporcionar-me cavalls?
Po Lo contestà:
- Un bon cavall pot ser escollit per la seva aparença, per la seva estampa, però el cavall excepcional - el que no aixeca pols ni deixa traces - és una cosa que s'esvaeix, una cosa fugissera, lleugera com l'aire fi. El talent dels meus fills no ariba tan amunt. Poden conèixer un bon cavall quan en veuen un, però no són capaços de distingir un cavall excepcional. Tinc un amic, però, un tal Txiufang Kao, un petit marxant de llenya i hortalisses, que, en coses de cavalls, no m'és pas inferior. Us prego que el crideu.

Així ho feu el duc Mu, i tot segui l'envià a cercar un corser. Al cap de tres mesos, l'home tornà amb la nova d'haver-ne trobat un.
- Ara és a Xatx'iu - digué.
- Quina mena de cavall és? - preguntà el duc.
- Ah... Una euga grisa - fou la resposta, però quan l'animal  va ser recollit es va veure que era un semental negre com el carbó.
El duc, molt disgustat, va enviar a cercar Po Lo.
- Aquest amic vostre - li digué -, a qui vaig encarregar de cercar un cavall, no sap que s'empatolla. Ni tan sols sap distingir el color o el sexe d'una bestia!. Com dimoni pot, doncs, entendre en cavalls?
Po Lo deixà anar un sospir de satisfacció.
- De debò, ha arribat tan lluny? - exclamà - Llavors val deu mil vegades més que jo. No hi ha comparació entre nosaltres. Kao nomès veu pels ulls de l'esperit. Es concentra tant en l'essencial que oblida els detalls sense importància. Profundament interessat en les qualitats internes, passa per alt les externes. Veu el que vol veure, i no pas allò que no vol veure. Mira les coses que ha de mirar, i menysprea les que no cal mirar. Kao és un bon jutge, en mateia de cavalls, que mereixeria jutjar coses millors que cavalls.

"Quan el cavall arribà, va resultar, en efecte, un animal excepcional"


fragment de 'Pugeu la biga mestra, fusters'
J.D.Salinger - traducció d'Antoni Pigrau i
Manuel de Pedrolo.