El dia 1 de maig per si algú encara no se n'havia adonat, és aquell dia de l'any en què els representants sindicals es posen l'americana de pana o el jersei vell i surten al carrer amb les seves pancartes a reivindicar el no res, que és el que fan la resta de l'any, res. Bé, això sí, cobrar de l'estat per indolents i per fer el dropo que és el seu estat natural i condició indispensable per a ser sindicalista. Actualment, clar, abans n'hi havia de sindicalistes, però és una espècie que amb el pas del temps s'ha extingit. A tall d'inventari recordar al mestre Fuster quan deia: Un sindicat que està en mans dels de dalt - siguen aquests els que siguen - serà sempre un instrument d'opressió classista.
Lombard, Dixon, ¿podemos elegir el destino?
-
*-N*o te molestes. - Le dijo *Ava Gardner*, que se había encendido un
cigarrillo en un descanso de un rodaje duro. Competidoras en la gran
pantalla por ...
0 Comentaris