El PP vol fer-nos creure que un imputat no és un imputat, que la corrupció no és corrupció i que estan complint el pacte de regeneració amb Ciutadans encara que realment l'estan incomplint.

El PP té més art que Magritte. L'artista belga va tenir aquella desconcertant ocurrència de pintar una pipa de fumar amb la llegenda "això no és una pipa", per evidenciar que el quadre no és la realitat mateixa sinó una representació. El Partit Popular ha anat un pas més enllà i vol fer-nos creure que la realitat no és la realitat, que un imputat no és un imputat, que la corrupció no és corrupció i que estan complint el pacte de regeneració amb Ciutadans encara que realment l'estan incomplint .
M'explico. Ja van canviar en el seu moment el terme "imputat" per "investigat" perquè els seus imputats semblessin una mica menys culpables. Ara en el cas del president de Múrcia, Pedro Antonio Sánchez, es passen pel folre l'acord amb Rivera d'apartar del càrrec als imputats, però diuen que ho estan respectant escrupolosament. Des Rajoy al seu ministre de justícia, defensen que no ha de dimitir. Es confirma que el compromís amb Ciutadans és paper mullat i que Mariano s'en fot d'Albert Rivera que seguirà fent el ridícul mentre no es planti. Això no és un pacte, que diria Magritte, és només la representació d'un pacte per a penjar-la de la paret com un bonic quadre.

Per defensar que el president de Múrcia no dimiteixi, el seu portaveu ha arribat a dir que la prevaricació que se li imputa no és corrupció, encara que el mateix PP murcià va aprovar una llei en la qual diu el contrari. Els populars són quàntics. Com el gat de Schroedinger, per a ells un delicte pot estar dins i fora de la caixa al mateix temps. Són capaços fins i tot de defensar la frase "aquest corrupte no és corrupte".

També el ministre de Justícia, Rafael Catalá, va afirmar la setmana passada que prevaricar no és corrupció. Estava justificant per què havia indultat a sis funcionaris condemnats per prevaricació a l'ajuntament de Rota mentre governava el PP. Què oportú que la mesura de gràcia a una gestió del seu partit arribi just uns dies abans que es tramiti al Congrés una reforma per eliminar els indults a corruptes. Al ministre la prevaricació no li sembla condemnable ni corrupta perquè les seves dubtoses pràctiques són sospitosament similars.

Tot el cas del senyor de Múrcia és altament sospitós i apunta a la mà negra de Català: sota el seu comandament està la Fiscalia General de l'Estat que ha evitat la imputació de Sánchez a la Púnica en contra el criteri dels fiscals, que vol cessar de seu càrrec al fiscal del tribunal que finalment ha aconseguit imputar el president murcià en el cas Auditori i que li ha filtrat informació privilegiada a l'afectat. Enmig d'aquestes maniobres orquestrals en la foscor, al ministre li enxampen arreglant amb ell una reunió privada. És el que sembla, un altre membre de l'executiu que utilitza el càrrec públic per a assumptes propis del PP.

Aquest és el mateix ministre que demanava presó preventiva per als titellaires i que ara no la veu necessària per Urdangarín. No hi ha més preguntes, senyoria. Això no és un ministre de Justícia, és un lampista del partit, i això no és un govern, són les clavegueres de l'Estat.

Javier Gallego
eldiario.es