Rutger Bregman proposa a Utopia per realistes (Empúries, Barcelona, 2017) una «revolució pas a pas» basada en una renda bàsica universal, la setmana laboral de 15 hores i la supressió de fronteres. I, sentencia jocós, «a Espanya, on hi va haver una dictadura 40 anys, ¿em diran que les coses no poden canviar?»
Bregman, creu que ha arribat el moment de donar-li l’estocada final a la pobresa, que ha tendit a la baixa en els últims anys a nivell global, i de deixar de tenir «el pitjor de l’esquerra i el pitjor de la dreta». No s’ha d’oblidar que va ser el republicà Richard Nixon a finals dels 60 el que va mirar d’introduir una renda bàsica als EUA i la van tombar els demòcrates al Senat per considerar-la insuficient.

I el cert, proclama Bregman, és que «és més barat erradicar la pobresa que combatre’n els símptomes». Als EUA, la pobresa infantil, afegeix, té un cost de 500.000 milions de dòlars cada any, mentre que fixar una renda bàsica universal suposaria 175.000 milions. I és que mantenir la pobresa té enormes costos, tant en matèria de sanitat, seguretat per una delinqüència més elevada. És necessari, afegeix Bregman, veure aquestes polítiques com «una inversió a llarg termini que es finança a si mateixa», no com es fa habitualment, que és veure-les com una despesa. Una altra via d’evitar la pobresa és suprimir fronteres. «La immigració és l’eina més poderosa contra la pobresa global», com ha mostrat la història amb els grans països que han sigut «més tolerants i oberts que els seus competidors», explica ­Bregman.

I sobre la renda bàsica, que guanya adeptes, és Joaquin Estefania a a Abuelo, ¿cómo habéis consentido esto?qui recela que el seu principal defensor actual sigui l’elitista Fòrum de Davos. «El més significatiu és que no es parla del que pot suposar. Els sindicats desconfien que no sigui a més de... sinó per desmantellar l’estat del benestar». Desconfiança que aporten els cabells blancs i l’experiència. Simplement una mica d’escepticisme davant la utopia. Agustí Sala a elperiodico.cat.