...Amalfitano tenia unes idees un tant peculiars al respecte. No las tenia sempre, pel que tal vegada seria excessiu anomenar-les idees. Eren sensacions. Idees – joc. Com si s’acostés a una finestra i es forcés a veure un paisatge extraterrestre. Creia (o li agradava creure que creia) que quan un està a Barcelona aquells que hi estan i que son a Buenos Aires o al DF no existeixen. La diferencia horària era tan sols uns màscara de la desaparició. Així, si un viatjava d’improvís a ciutats que en teoria no haurien d’existir o encara no posseïen el temps apropiat per posar-se dempeus i emmetxar-se correctament, es produïa el fenomen conegut com a jet-lag. No pel teu cansament si més no pel cansament d’aquells que en aquell moment, si tu no haguessis viatjat, haurien d’estar adormits. Quelcom semblant a això, probablement, ho havia llegit en alguna novel·la o en algun conte de ciència ficció i ho havia oblidat.

Ja sé que pot semblar una bestiesa però sovint penso el mateix.

Roberto Bolaño - la part d'Amalfitano 2666 -