Per entendre o intentar entendre que està passant a Veneçuela i indirectament com comença a actuar i comportar-se el Govern Espanyol i el seu aparell mediàtic contra Catalunya, val la pena llegir aquest análisi de Naomí Klein aplicat al Xile d'Allende. Hi ha més similituds de les que sembla a simple vista.

LA TAPADORA DE LA GUERRA CONTRA EL TERROR

"Les juntes del Con Sud no van ocultar les seves ambicions revolucionàries de canviar les seves respectives societats, però van ser prou astutes com per negar allò de el que Walsh els acusava públicament: utilitzar la violència massiva per aconseguir objectius econòmics que, sense un sistema que mantingués al poble aterrit i eliminés tots els altres obstacles, amb certesa haurien provocat una revolta popular.
En el grau en què s'admetien assassinats d'Estat, les juntes els justificaven amb l'argument que estaven lliurant una guerra contra perillosos terroristes marxistes finançats i controlats pel KGB. Si les juntes utilitzaven tàctiques «brutes» era perquè el seu enemic era monstruós. Amb un llenguatge que avui ens sona inquietantment familiar, l'almirall Massera va qualificar la situació d'una guerra per la llibertat i contra la tirania [...] una guerra contra aquells que estan a favor de la mort lliurada per aquells que estem a favor de la vida. [...] Combatem contra nihilistes, contra agents de l'destrucció l'únic objectiu és la destrucció mateixa, encara que ho vulguin amagar sota la màscara de creuades socials»
En els prolegòmens del cop xilè, la CIA va finançar una gran campanya propagandística que retratava Salvador Allende com un dictador camuflat, com un maquiavèl·lic conspirador que s'havia servit de la democràcia constitucional per fer-se amb el poder, però que es proposava instaurar un Estat policial a l'estil soviètic del que els xilens mai podrien escapar. A Argentina i Uruguai es va presentar als principals moviments guerrillers d'esquerres -els montoneros i els tupamaros- com amenaces tan greus per a la seguretat nacional que no van deixar una altra opció als generals de suspendre la democràcia, fer-se amb l'Estat i usar els mitjans que fossin necessaris per aixafar-los. En tots els casos, l'amenaça va ser o bé brutalment exagerada, o bé totalment inventada per les juntes.
Entre moltes altres revelacions, la Investigació que va portar a terme el 1975 el Senat dels Estats Units va descobrir que els propis informes dels serveis d'intel·ligència nord-americans mostraven que Allende no suposava cap amenaça per a la democràcia. Pel que refereix als montoneros argentins i els tupamaros uruguaians, eren grups armats amb un important suport popular, capaços de llançar atrevits atacs contra objectius militars i empresarials. Però els tupamaros uruguaians estaven totalment desarticulats per quan l'exèrcit va prendre el poder absolut i els montoneros argentins van desaparèixer en els primers sis mesos de una dictadura que es va allargar durant set anys (per això Walsh va haver d'amagar-ho). 
Documents desclassificats pel Departament d'Estat nord-americà demostren que Cèsar August Guzzetti, el ministre d'Exteriors de la  Junta, li va dir a Henry Kissinger el 7 d'octubre de 1976 «Les organitzacions terroristes han estat desmantellades» i tot i això la Junta seguiria fent desaparèixer a desenes de milers de ciutadans després d'aquesta data. 
Durant molts anys el Departament d'Estat també presentar les «guerres brutes» del Con Sud com igualades batalles entre els militars i perilloses guerrilles, una lluita que de vegades se'ls anava de les mans a les juntes però que així i valia la pena donar suport militar i econòmicament.
Cada vegada hi ha més proves que a l'Argentina, de la mateixa manera que a Xile, Washington sabia que estava recolzant un tipus d'operació militar molt diferent. El març de 2006 l'Arxiu de Seguretat Nacional de Washington va publicar les actes recentment desclassificades d'una reunió del Departament d'Estat que va tenir lloc només dos dies després que la Junta argentina perpetrase seva cop d'Estat el 1976. A la reunió, William Rogers, subsecretari d'Estat per a Amèrica Llatina, li diu a Kissinger que «és d'esperar que hi hagi prou repressió, probablement molta sang, a l'Argentina molt aviat. Crec que van a haver de donar molt dur no només als terroristes sinó també als dissidents dels sindicats i als seus partits»
I així va ser. La immensa majoria de les víctimes de l'aparell del terror del Con Sud no eren membres de grups armats sinó activistes no violents que treballaven en fàbriques, granges, ravals i universitats. eren economistes, artistes, psicòlegs i gent lleial a partits de esquerres. Els van matar no per les seves armes (que no tenien) sinó per les seves creences. En el Con Sud, on va néixer el capitalisme contemporani, la "guerra contra el terror» va ser una guerra contra tots els obstacles que s'oposaven al nou ordre."


LA TAPADORA DE «LA GUERRA CONTRA EL TERROR
NAOMI KLEIN . LA DOCTRINA DEL XOC