«Hi va haver operació Catalunya», va concloure la comissió d’investigació del Congrés dels Diputats. I res més. Com si n’hi hagués prou de reconèixer que el Govern del PP va crear una policia política que va utilitzar per combatre els seus adversaris polítics. I no calgués, a més, identificar els que van afavorir aquelles pràctiques ni demanar mesures dràstiques contra ells.

Una vegada més es reforça la sensació que Mariano Rajoy i els seus disfruten d’una cosa molt semblant a la impunitat. Perquè una barbaritat atemptatòria contra els principis substancials d’un Estat de dret es va a quedar en no res. Com si mai s’hagués produït. Com si els mitjans de comunicació s’haguessin inventat la conversa en la qual l’anterior ministre de l’Interior i el cap de l’Oficina Antifrau de Catalunya s’empescaven clarament la manera d’implicar dirigents de CiU i d’Esquerra Republicana en greus delictes.

De clavegueres n'hi ha a tots els Estats, la diferència és que si els enxampen han de pagar més que pel que han fet, per haver-se deixat enxampar, vegis el cas Watergate. Fa anys, al Parlament Britànic varen interpel·lar a Margaret Tatcher demanant-li explicacions sobre una acció violenta amb el resultat de dos morts, que les S.A.S. presumptament havien fet a Gibraltar a uns militants de l‘Ira. La resposta de Margaret Tatcher fou concloent: el Govern de Sa Majestat Britànica no te serveis secrets i si en te no ho sap, puig són secrets...

I aquí es va acabar la interpel·lació parlamentaria Aixó tan obvi haurien de saber-ho els parlamentaris espanyols, el Govern prou ho sap i la seva obligació és negar que té clavegueres i per tant l'Opèració Catalunya. A Madrid, ho troben fins i tot bé que s'hagi espiat i inculpat falsament Trias o Más, és l'enemic que es vol separar d'Espanya, i contra aquest enemic tot s'hi val, i això no és ni bo ni dolent, és així, aquí i a qualsevol altre Estat presumptament democràtic.