Les cues a l'aeroport del Prat a causa de la vaga de zel prèvia no reconeguda a la vaga de veritat dels empleats de seguretat de l'aeròport són l'última, o la penúltima, que no se sap mai, abans d'arribar al 4 d'agost quan diuen faran vaga i encara serà pitjor. Volar no és un plaer, volar és fer cues, i per tant, perdre el temps: en el 'check in', en seguretat, a la porta d'embarcament, en passaports, en recollida de maletes. Segons a on es voli i segons en quin aeroport, es dobla o es triplica la cua dels controls de seguretat. Els diferents mètodes d'humiliació de les companyies 'low cost' a canvi de bitllets barats afegeixen incomoditat a les esperes. Per no parlar de l''overbooking', de clàusules abusives, d'endarreriments, de falta de respecte, d'abusos en nom de la seguretat segons a on es voli, segons qui t'interrogui, segons el país de la companyia.
Per cert que rebo uns correus de Ryanair en que em diuen he estat agraciat amb 2.000 euros per viatjar on vulgui, entenc és un intent d'estafa i han estat esborrats, encara que amb el Sr. O'Leary mai se sap quina li passa pel cap.
En el fons, la culpa la tenim els passatgers, que acceptem processos de seguretat que en ocasions no tenen ni cap ni peus,que en nom del preu donem per bons els abusos de les 'low cost', que hem interioritzat que volar barat és indigne i que, per tant, la dignitat i certa comoditat en un avió es paguen a preu d'or. I que hem habituat gestors i treballadors d'empreses públiques a ser pacients ostatges dels seus conflictes laborals. Total, les cues ens surten la mar d'ordenades, mesells com som.
Més que un plaer com ho era abans, volar s'ha transformat en un suplici, on transportats i tractats com a bestiar, hacinats pels aeroports, maltractats, ho suportem tot en nom de no se sap ben bé qué. Potser tambè aquí ha arribat l'hora de la revolta i tirar pel dret a l'hora de embarcar, pel dret o per sobre d'aquests controls de seguretat que no asseguren res i si molesten i molt. Un dia d'aquests hi haurà més que aldarulls i aleshores serà un esquinçar-se les vestidures col·lectiu.