- No us vau poder reprimir ni quan la sang dels morts de la Rambla encara era tèbia!
No han passat en va aquests darrers anys d’independentisme hegemònic, en què ha abundat a Catalunya l’estúpid recurs a la demonització d’Espanya. Però tampoc els tres lustres de renys, reticència i crítica constant que la política catalana ha rebut per part de l’Espanya mediàtica i política a causa de la política lingüística o de la renovació de l’Estatut. No han passat en va els xiulets a l’himne espanyol, certament. Però tampoc els lustres d’adoctrinament mediàtic dels espanyols de bona fe. Un adoctrinament exercit pels diaris capitalins en contra de qualsevol visió de les coses que no coincidís amb el nou uniformisme espanyol. Un adoctrinament que van iniciar els intel·lectuals liberals d’esquerra (en el seu combat contra ETA) i que Aznar va articular políticament, corregint –de facto– el títol VIII de la Constitució i, per postres, afavorint que el TC avalés aquest viratge.
Per aconseguir aquest objectiu reuniformador (que, oposant-se a Felip VI, confon unitat amb uniformitat), els mèdia de la capital han treballat incansablement. Amb èxit: ja abans d’optar majoritàriament per l’independentisme, el pacífic catalanisme esdevenia un problema més insuportable per als espanyols que la violència etarra.
Aquest adoctrinament ha fet forat. Per això us demano, companys de Madrid, que no assenyaleu només els que, posseïts pel ressentiment al·lèrgic han xiulat l’himne d’Espanya, han cremat rojigualdas o fotos del Rei. No assenyaleu només els que tenen tics hispanòfobs, dels quals m’avergonyeixo sempre (i per escrit). No assenyaleu només la contribució catalana a la gran desavinença. No, sense abans mirar-vos al mirall. No assenyaleu la lamentable hispanofòbia sense abans denunciar la persistent catalanofòbia (ni que sigui perquè té arrels molt més antigues).
¿Però per què us demano una cosa que no complireu mai? No us vau poder reprimir ni quan la sang dels morts de la Rambla encara era tèbia! Vau córrer a escriure depriments editorials en els quals es barrejava l’atrocitat dels gihadistes amb el procés independentista! Vau instrumentalitzar la tragèdia per aconseguir rendiment polític. Heu despertat de nou el mal esperit que va torturar per partida doble les víctimes madrilenyes d’Atocha. L’heu tornat a despertar!
El mal esperit
ANTONI PUIGVERD
lavanguardia.com
És urgent extreure tant verí inoculat en la societat. Lamentablement, els mitjans de comunicació, que haurien de complir aquest noble paper, solen fer justament el contrari. Gran part de les coses que condueixen al fanatisme ni tan sols existeixen. Algú a vist a Déu? Espanya (aquesta abstracció històricament totalitària) és contemplada amb raonable recel pels pobles que la componen. És hora de tenir en compte la veu d'aquests pobles i establir noves relacions entre els mateixos. És hora de referèndums, no només a Catalunya, sinó a tot el país.
ResponEliminaEspanya és una entelequia, pero una entelequia potent, rancia i rancuniosa, contra la que és dificil lluitar.
Elimina"Heu despertat de nou el mal esperit que va torturar per partida doble les víctimes madrilenyes d’Atocha. L’heu tornat a despertar!"
ResponEliminaEl missatge de l'espanyolisme després de l'atemptat és: l'atemptat inhabilita el procés i el referèndum i bo seria que els polítics catalans l'abandonessin.
Però s'equivoquen perquè el que succeix és tot el contrari. l'atemptat el que inhabilita és la repressió en contra del procés i el referèndum. Amb quina cara es podrà ara detenir i empresonar a Puigdemont o a la Forcadell per secessió? Amb quin cara la Guàrdia civil podrà anar retirant urnes davant de la gent amb el vot a la ma i fent cua a la porta dels col·legis electorals?
Així és.
Eliminala Guardia Civil no crec ho faci, almenys diuen que no ho pensen fer, pero és que no els hi manaran fer-ho, no gosaran. La veritat es que no saben que fer, han vist que Puigdemont va de veres i intueixen que no podrán evitar el referèndum. Quan Puigdemont diu que estan espantats no va gens errat.
ResponEliminahttp://www.ara.cat/opinio/Dos-paisos-dues-realitats_0_1854414632.html
ResponEliminaja l'he llegit aquest matí, no estic d'acord amb l'analisi de Suso del Toro i mira que estic compromés amb ell en moltes coincidencies, però en aquest cas ho trobo massa recaragolat, quan tot és molt es senzill, malauradament o vulgarment senzill.
EliminaBon article!. Gràcies.
ResponEliminaA l'apunt "Mirant endarrere l'atemptat" he respost a un comentari molt amable que em fas.