Un cop més, Twitter ho ha anunciat però encara no ho ha implementat. Almenys, no per al comú dels seus usuaris. És l'estratègia de comunicació que en els últims temps ve practicant l'empresa de Jack Dorsey: tirar la pedra, amagar la mà i ensenyar la tacada de fang diversos mesos després, quan la tempesta mediàtica hagi passat. Amb l'anunci de dimarts suposo passarà igual.

"Estem provant alguna cosa nova amb un petit grup i incrementant el límit de caràcters fins als 280!", Va dir la xarxa social. Lluny queda ja el 2006, quan la companyia va ser fundada sota la màxima del bird tweet (alguna cosa així com el "piu-piu" d'un ocell). "El definim com una curta ràfega d'informació transcendent", va dir llavors Dorsey.

 La primera vegada que en vaig saber de Twitter, va ser a la catosfera Literaria de Granollers de fa 10 anys, que va organitzar Marc Vidal, i en deien en aquells temps microblogging.  Era una novetat, i feia patxoca veure com la gent desde casa seva o del mateix centre Roca Umbert de Granollers, escrivia comentaris breus sobre l'acte, que es publicaven a l'instant en unes pantalles. Perquè aquesta era la idea inicial de twitter quan va sortir, per escriure-hi pensaments, aforismes, contes curts i similars, o sia, bàsicament dedicat a finalitats literaries o del pensament, però des del meu punt de vista ha anat degenerant en un enorme safareig on desbarrar i ballestrejar.  
La brevetat és l'ànima de Twitter. No necessitem 280 caràcters per dir res que no ho poguem fer amb 140. La gracia dels 140 caràcters és que t'obliga a comprimir el llenguatge per aconseguir expressar el missatge amb aquests.
Cert que cada vegada més, la gent utilitza els fils. Recordem el cas de Manuel Bartual, que es va convertir en la sensació de la xarxa social aquest estiu: "De tota manera, a ell ni tan sols li feien falta més de 140 caràcters, estava tot molt bé filat. Però bé, pot ser una solució, sobretot per explicar històries".
Si es produeixen aquest canvis, aquesta ampliació, la xarxa social dels 140 caràcters ja no ho serà mai més. I és que l'ocellet blau tindrà una gàbia més gran però amb els mateixos problemes de sempre.