Una nova nació, contra ningú però davant d'aquest estat - Suso de Toro.

On és l'Exèrcit que no ocupa carrers i llocs estratègics de Catalunya? Veus cavernàries del búnquer madrileny segueixen invocant l'Exèrcit com a garant de l'statu quo, però el Parlament i la Generalitat van trencar formalment amb la legalitat de l'estat espanyol i només veig tanquetes de la policia entre tractors i camions de bombers.
I per què Maza, el fiscal de Rajoy, no s'atura i fica pres el president Puigdemont? Va amenaçar amb detenir-lo i el president fa dies que desafiant les seves prohibicions, va cridar a votar al referèndum prohibit, va publicar la llista de punts de votació, va afirmar tenir les urnes i va mostrar paperetes imprimint-se. Serà que el súper fiscal de Rajoy no se'n va adonar.

Igual que no és possible treure l'Exèrcit contra la ciutadania dins de la Unió Europea, tot i els fervents desitjos del Govern i els seus seguidors, tampoc és concebible seguir tancant polítics democràtics i molt menys al president dels catalans. És a dir, l'estratègia que va dur endavant l'estat conduït per Rajoy ha fracassat i ha fracassat és perquè la societat catalana ha vençut.
Una estratègia política autoritària i militarista que es basava en utilitzar la força de l'estat contra una demanda política es va estavellar contra la societat catalana, el que volia ser temible amenaça ha estat derrotada per una resistència tranquil·la de gent sense por. El ridícul de l'abusador humiliat davant del món és total. Per comprendre aquesta derrota i aquesta victòria cal conèixer el que s'amaga sota de la fina pell de la democràcia espanyola, el franquisme sociològic i polític que permet que segueixi governant un president i un partit condemnat en els tribunals per corrupció provada i qualificat de "organització per delinquir", amb més de 900 imputats.

Només en un país on no hi va haver veritable vida lliure i sense por és concebible el que hem vist aquests dies, cerimònies de comiat a policies i guàrdia civils animant-los a atacar pacífics ciutadans. Ciutadans, a més, que se suposa que són conciutadans i compatriotes. El nacionalisme patrioter implícit en la inflada futbolera, "Sóc espanyol, espanyol! ¡A por ellos! "I que no era ni és innocent, es mostra explícitament cridant a atacar aquests "ells"que no són " nosaltres". 
Sobre un país així s'aixeca l'actual estat, el Regne d'Espanya, que afronta una crisi frontal, aquesta vegada no són els militars sinó una ciutadania qui ho posa en qüestió. Efectivament no es tractava d'un xoc de trens sinó d'un vaixell entossudit que va buscar el seu iceberg. Rajoy és el capità d'un vaixell que ja va entrar en la Història i va a ser el cap de turc dels pecats d'interessos de tota mena refugiats a la cort d'aquest estat centralista i obtús.

El Govern invocarà en va l'ordenament jurídic però és igual la jornada del referèndum. Encara que pateixi dificultats tècniques degudes als obstacles que posa l'estat, ja és una realitat política. Europa i el món saben perfectament el que nega el Govern i els mitjans de comunicació madrilenys: un estat dins de la Unió es comporta com a repressor i se salta les seves pròpies lleis vigents i els drets dels ciutadans per reprimir una demanda política democràtica. I aquesta demanda democràtica està recolzada per la majoria d'un país anomenat Catalunya.

Des del punt de vista tècnic el referèndum serà defectuós, però a això només s'agafa el Govern per negar la realitat. Des de la nit de diumenge, tindrà conseqüències polítiques profundes. Una principalment, canvia la situació de Catalunya com a país. La societat catalana exercint la seva sobirania es constitueix en nació política en aquesta jornada i ho fa afirmant amb serenitat i capacitat, contra ningú però davant d'un estat que va pretendre reprimir-la. El diumenge és el dia de la ciutadania catalana que funda una nació nova, a partir de dilluns serà el temps dels seus polítics que hauran de gestionar una cosa tan forta i complexa com el que deixarà aquesta jornada.

Entre el moment en què això escric i el recompte de vots queden hores sense que des de l'estat, un cop constatat el seu fracàs, s'hagi reaccionat. L'estat està derrotat democràticament i Rajoy no té un pla B ni podria gestionar-lo. Només el Cap de l'estat d'aquest regne pot actuar i per ara no ho fet. A partir de dilluns ja no podrà, el camí a la república catalana s'està fent a la vista del món i serà el món, en primera instància la Unió Europea, qui haurà d'acceptar la realitat d'un nou ens polític i assumir la responsabilitat de intervenir i negociar entre Catalunya i el Regne d'Espanya. - SUSO DE TORO. Que és mulla, déu n'hi do com es mulla 24 hores abans.