Avui al matí a primera hora, abans Barcelona no s'omplís de Zombies, he anat al forner a buscar un rodó de mig. Per variar no tenia canvi i hom no té la culpa que el bitllet més petit que et dona el caixer sigui de 20€, llevat de si és de l'antiga Caixa d'Estalvis del Mediterrani, absorbida pels pròfugs del Sabadell, que si en dona de 10€.
Com la Rosario sempre té canvi, per a ella i altres negocis del barri, he anat a buscar el patufet (el periódico) i he tornar al forner.
Els diumenges no hi ha la Mercé, que és la meva dependenta de capçalera, i la senyora que hi havia avui m'ha dit:
- Els diumenges ara tenim pa de llenya.
Ostres, i la llenya és menja?
- No, vull dir cuit amb llenya
Ah! vols dir cuit en un forn de sola, oi?
- No! cuit amb llenya, ha insistit la senyora.
Que no! que el forn de sola no va amb llenya que nomès és un combustible, va amb gas-oil, que l'he vist - li he dit -
L'he deixat per inùtil, donada la seva tossuderia. És aquest un error molt freqüent, i és que més d'un paqui posa al seu rètol 'Forn de pa cuit amb llenya', clar que el món dels 'paquis' és particular. 
Molt poca gent fa servir la llenya com a combustible pels forns de sola. Recordo que a Camallera hi havia un forner (no sé si encara hi és) que tot ho coia amb la llenya dins del forn, que després retiraba, i aixó si que és difícil atès no podia donar ni vapor al forn, i és difícil encertar en la quantitat de llenya per que el forn agafi la temperatura correcte, si és passa, ha d'enfornar corrents la coca per baixar-la i si es queda curt, ja ha begut oli. 
Cuit d'aquesta manera, el pa té poca presencia, queda més blanquinós, però molt bo de gust, aixó si, és com la fruita de veritat que no té presencia, però en no pasar per la cámara està més bona i gustosa, i fins i tot fa olor.
En resumides comptes, m'he emportat com sempre un rodó de mig, que no sé perquè li diuen de pagés. Ah! I a Sabadell continuem sense que cap forner sigui capaç de fer una xapata no com Déu mana, sinó almenys mitjanament presentable.