En aquests moments de desori i incertesa, cal recordar aquesta intervenció de Pau Casals a les Nacions Unides, el 24 d'Octubre de 1971.
Pau Casals - United Nations General Assembly - October, 24, 1971
"Aquest és l'honor més gran de la meva vida.
La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Catalunya avui és una província d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món.
Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m'hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau" i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."
La pau ha estat sempre la meva més gran preocupació. Ja en la meva infantesa vaig aprendre a estimar-la. Quan jo era un noi, la meva mare —una dona excepcional, genial—, ja em parlava de la pau, perquè en aquells temps també hi havia moltes guerres. Però deixeu-me dir una cosa: jo sóc català. Catalunya avui és una província d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món.
Us explicaré per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per parlar de la pau, en el segle XI. Pau en el món i contra, contra, contra la guerra, la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya. És per això que estic tan i tan feliç de ser aquí amb tots vostès. Perquè les Nacions Unides, que treballen únicament per l'ideal de la pau, estan en el meu cor, perquè tot allò referent a la pau m'hi va directament.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic, però sento que ha arribat el moment de tornar a tocar. Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant: "pau, pau, pau" i és una melodia que Bach, Beethoven i tots els grans haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l'ànima del meu poble, Catalunya."
.png "English"){kind=small}
7 Comentaris
El sentimiento de paz, creo es compartido por muchas personas, desde el gran chelista que tiene la oprtunidad de decirlo en la ONu, hasta el obrero textil explotado por su patrono y por el que nadie va a paralizar nada, porque sin él, no existirían las prendas out look.
ResponEliminaLa paz es una palabra abstracta, como todas las intangibles, y por lo tanto especulativa, ambigua y utilizada siempre por los dos bandos.
Nos armamos hasta los dientes para conservar la paz. Una frase antagónica, pero real.
Lo que se desean son ejemplos, no consejos. Eso siempre es lo que piden los niños al ver las reprimendas de sus padres. Ejemplos.
Yo tengo roto el corazón. Así de simple y de sencillo. Porque tengo gente amiga, familiares cercanos y conocidos voluntariosos en las dos Catalunyas, tan siquiera hablo de España.
Una abraçada.
Salut
jo tambè estic molt trist Miquel, trist i cansat, ahir quasi em barallo amb la meva filla petita pel cony de la política. I això no ha fet més que començar.
ResponEliminaEl que diu el Miquel és una gran veritat i ho comparteixo al 100 per 100. Per això, el que importa de debò són les lleis que construeixen i permeten i han de facilitar una convivència justa i digna. Les lleis han de tenir, com els dirigents, aquella virtut romana, l‘auctoritas. Els dirigents espanyols i les seves lleis, la Constitució espanyola, no en tenen ja,l‘han perduda tota. Per això fan servir la violència.
ResponEliminaLa pau verirable no és més que un acord, un pacte entre iguals, sinó és sometiment. La pau dels cementiris, la pau de la por.
El dilema de la Constitució espanyola en relació a la demanda de un referèndum d‘autodeterminació era el mateix, clavat fil per randa, el dilema del Canadà, com dues gotes d‘aigua. Però alli van trobar el desllorigador en una sentència mgistral. Però allò és Canadà i això és Espanya. No cal dir res més.
Jo també estic molt trist, moltíssim.
Y te entiendo.
EliminaLa Paz no sólo es propiedad mía, sino que yo la construyo o la destruyo según mis obras.
Mís obras no ascienden, Xavier. Me he quedado estancado. No quiero ofender, pero lo consigo; no quiero hacerme viejo, pero me hago; no quiero enrabiarme, pero lo estoy; no quiero ser maleducado y recibo el Nobel.
En fin, si este final tan patético de dos energúmenos (uno porque la calaña de la fuerza le es como imposible de dejar, y el otro porque le falta la sutilaza del estar) hace que yo, perosona a la que le cuesta pedir disculpas, así lo haga, LO HAGO.
Nunca he deseado ofenderte, Jamás.
Pero es que estoy tocado. Familiarmente , animicamente e incluso mentalmente.
Un abrazo i dirte que t´estimo.
salut, XAVIER.
Aquest matí m'ha passat quelcom màgic, has estat com un alé d'esperança, vana, suposo, però d'esperança.
Eliminahttps://blocfpr.blogspot.com.es/2017/10/la-noia-que-sha-posat-ballar.html
La pau verirable no és més que un acord, un pacte entre iguals, sinó és sometiment. La pau dels cementiris, la pau de la por.
EliminaUna gran veritat que resumeix la situació, tant de bo uns i altres t'escoltin.
Miquel, jo també t'estimo, i ho faig com es pot estimar a un bon company, un col·lega, un veí, un igual a mi, un ciutadà del meu país i a una persona que conec personalment. Jo ja et vaig demanar perdó per si t'havia ofès (que segur que ho he fet) en un post passat fa poc, un dels anteriors al 1 d'octubre on et deia que jo votaria donant-te la ma com un amic i que estava segur que l'acceptaries.
ResponEliminaAvui Catalunya està al carrer i jo estic treballant amb la reixa baixada.
Han passat coses que jo no oblidaré mai.