El rei pren partit i ho fa per la dreta en el seu discurs sobre el conflicte de Catalunya - Iñigo Sáenz de Ugarte a el diario.es

La Zarzuela s'ha unit a la Moncloa i Gènova en l'aposta total i sense embuts per la mà dura contra la Generalitat en la seva aventura per la independència. En una intervenció sense precedents en una monarquia parlamentària en què el rei no té poders polítics -ni pot tenir-los a Europa al segle XXI-, Felip VI ha pronunciat un discurs duríssim sense espai per donar cap opció al diàleg amb els nacionalistes catalans en el que és en la pràctica una declaració de guerra a la Generalitat que presideix Carles Puigdemont.

Els que confiaven en una crida al diàleg, per genèric que fos, com a forma de solucionar aquesta crisi van trigar només uns segons a adonar-se que no hi hauria tal cosa. El tercer paràgraf del text del discurs tallava d'arrel aquesta possibilitat: "Amb les seves decisions, han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legal i legítimament, demostrant una deslleialtat inadmissible cap als poders de l'Estat".

El que va venir després anava en la mateixa línia. "Trencats els principis democràtics", "soscavat l'harmonia i la convivència", "menyspreats els afectes i els sentiments de solidaritat", "posar en risc l'estabilitat econòmica i social de tot Espanya".

El rei és el cap de l'Estat i membre d'una dinastia que va començar a governar a Espanya a principis del segle XVIII després d'una guerra que va tenir el seu epíleg precisament a Catalunya. Era obvi que Felip VI estava obligat a defensar amb passió la unitat d'Espanya, i per aquí no hi ha cap sorpresa ni decepció. Però el discurs va ser també una aposta política per una forma concreta de solucionar aquesta crisi que passa de forma literal per les posicions que han expressat el Partit Popular i Ciutadans.

El rei pren partit i ho fa per la dreta. Les seves paraules suposen una esmena a la totalitat de les posicions mantingudes per Podem en aquesta crisi. Pel que fa a una possible negociació, són també un rebuig complet a la petició que va fer Pedro Sánchez a Mariano Rajoy perquè dialogui de forma immediata amb Puigdemont.

L'únic que li va faltar al monarca va ser ordenar l'aplicació de l'article 155, la detenció dels dirigents de la Generalitat i la convocatòria de noves eleccions a Catalunya. Potser Rajoy s'hagi compromès ja a fer això. Si no és així, el president del Govern ja sap per on respira la monarquia.

Els independentistes caminen cap a la independència a través d'una insurrecció política i al carrer. Havien de comptar amb aquesta resposta i pensaran que els afavoreix. Caldrà suposar que redoblaran la seva aposta al carrer.

Aquells que creuen que policies, fiscals i jutges no poden solucionar per si sols problemes polítics greus, o els que estimen que repetir que la llei s'ha de complir no serveix de gaire si la legitimitat del sistema polític està qüestionada, han de saber que avui el rei els ha de complir no serveix de gaire si la legitimitat del sistema polític està qüestionada, han de saber que avui el rei els ha repudiat. El seu suport a la monarquia, o la seva tolerància a la presència d'un rei en la direcció de l'Estat, es veu sotmès des d'avui a una prova difícil d'acceptar.

La confrontació en el conflicte català està assegurada i seria estúpid pretendre que vagi a limitar-se al camp institucional o als tribunals. Estem donant passos cap a un horitzó que mai pensem que arribaria. Les escenes violentes que es van veure diumenge no seran les últimes. Quan s'utilitza un llenguatge de guerra, ningú ha de sorprendre que tingui conseqüències.