Temps era temps que als pobles la informació més ràpida per rebre una noticia forània era el cavall, després va arribar el telègraf, la radio, el telèfon, la Tele, el mòbil i internet. Hi habia tambè les campanes com una manera primitiva de donar informaciò. Podien tocar a morts, a maitines, a gatzara, o avisar de l'arribada de l'enemic o de qualsevol event important. Hi habia també la figura de l'agutzil (jo encara l'havia vist) que tocaba la seva trompeteta i es plantaba al bell mig de la plaça major de la vila per informar de noticies locals als vilatans. 
Des de començaments del segle XX, el mitjà d'informació dels ciutadans eren a banda de la ràdio, els diaris, era quan hi habia periodistes, cronistes de la ciutat que informaven des de la seva opiniò als ciutadans. Els diaris varen tenir una hegemonia durant molts anys, sobrevisquent sobradament a la Televisió o la radio, però internet i els mòbils els han condemnat a mort sense possibilitat de redempció i amb ells als periodistes, que pocs, però encara en queden. Aquests intenten sobreviure en les seves edicions digitals que ja comencen a funcionar a base de suscripcións, més potser a la Gran Bretanya, on algun mitjà ja ha eliminat l'edició de paper.
Actualment, qualsevol persona pot informar de primera mà del que està succeint a qualsevol lloc del món abans que arribin els periodistes; les imatges les pot penjar qualsevol amb la immediatesa que donen les noves tecnologíes. No hi ha rigor de cap mena, ni objectivitat, però hi ha la immediatesa, i de fet rigor i objectivitat els periodistes fa temps l'han perdut de vista. Ja no doblen les campanes des del campanar dels periodistes per informar i, ni tan sols poden exercir d'agutzils. Haurien de reciclar-se, de donar la volta a tota la informació, de trobar una nova manera de donar-la, però diria que la majoria encara no ho han entés i no estan per la labor. 
Actualment amb un 30% del personal en plantilla es pot dirigir un diari exactament igual, atès la saturació de personal els fa inviables economicament. Tancaràn diaris de paper i els digitals dels que parlava, amb un format erroni (de fet són una copia calcada que s'actualitza de l'edició de paper) no acaben d'arrencar pel mateix motiu. El format hauria de ser molt més dinàmic i menys encotillat, i seria d'agraïr contrastar les noticies que es donen corrents sense fer-ho, perquè és l'ùnica avantatja que tenen per davant de les noves maneres d'informar, que és la seva credibilitat, una credibilitat que malauradament han perdut, per no contrastar i per la seva dependència d'anunciants o bancs que amb els que estan entrampats.
Per qui toquen les campanes? toquen a morts, pels diaris digitals i, sobretot els de paper. O així m'ho sembla a mi.