Qualsevol que escoltés ahir a la nit el missatge de Nadal del rei pensaria que Espanya és el paradís terrenal. El distanciament del Borbó amb la realitat no pot ser més gran, cosa que segurament es deu al tren de vida que procura guanyar al mes unes 28 vegades el salari mínim interprofessional. I amb tot, almenys, el Borbó sí que es va acordar aquest any dels assassinats masclistes -sense llenguatge inclusiu, això sí-, cosa que no va succeir l'any passat.
De debò Espanya és "un país nou i modern, un país entre els més avançats del món"? I la resposta és que no. Un país amb rei, no és modern. Un país que es declara aconfessional i segueix amb l'Església catòlica ficada fins al moll de les institucions de l'Estat no és modern. Un país que gasta més en loteria que en investigació i desenvolupament no és modern.
Quan aquest senyor, amb la seva cantarella paternalista que li recomano deixi per al seu cunyat, afirma que "Espanya és avui una democràcia madura, on qualsevol ciutadà pot pensar, defensar i contrastar, lliure i democràticament, les seves opinions i les seves idees", s'equivoca. Ni tan sols aprofundiré en els Jordis, en tinc prou en girar la mirada a com acudits que feien fa dècades Tip i Coll, el Perich i altres, avui podrien donar amb els nostres ossos a la presó. Borbó, aquest és el país que realment li paga uns 8 milions d'euros a la Casa Reial cada any. Accepti-ho.
El que passa és que, efectivament, quan se surt d'una dictadura -que alguns volguessin recuperar- d'un assassí malparit com Franco, el marge de millora és molt ampli. Així, com va dir el Borbó, "el balanç tan positiu de tots aquests anys és innegable" ... excepte, és clar, que ens comparem amb altres països. I això que ell és rei gràcies al fet que aquest dictador infame va designar i Joan Carles I monarca.
Pel que fa a Catalunya, el Borbó va relaxar el missatge però sense assumir la realitat, fins al punt que va assegurar que "hem comprovat el compromís molt sentit, ferm i sincer dels espanyols amb l'Espanya democràtica que junts hem construït". Deu ser que, per a ell, el desplegament de banderes és part d'aquest compromís, quan per a moltes persones com jo no era més que la rebequeria d'un bon grapat de cervells buits que amaguen les seves carències embolicant-les en un drap.
Per acabar, tres últims apunts, Borbó. No prengui el discurs partidista del Govern aplaudint que "la nostra economia i l'ocupació han millorat substancialment" quan els informes posen de manifest que som el segon país amb més desigualtat de tot Europa i la misèria s'acarnissa amb un terç de la població.
No parli tampoc de la lluita contra la corrupció quan els draps bruts a casa es renten de manera molt diferent a com es rentarien a la meva... amb un tipus intocable i un altre condemnat tan tranquil per Suïssa.  
I finalment, deixi de parlar tant de pluralitat quan, com ja va passar l'any passat, ni esmenti a les persones migrants a les que Espanya dóna l'esquena, a les que rebutja, a les que expulsa il·legal ment amb devolucions en calent, a les que tanca en presons encara que no són criminals... en suma, Borbó, visqueu si voleu és un país de les meravelles, però no amb els meus diners... i quedeu-vos-hi sense necessitat de vendre'ns el que no és. - eldiario.es