El Reino de España tiene que dialogar y entenderse con el republicanismo, con la nación catalana. No la han aplastado, ha resistido desarmada y libre Suso de Toro - eldiario.es
La política autoritària de Rajoy i, amb el seu govern, dels altres dos partits del 155, Ciutadans i PSOE, amb el suport del Rei i la implicació directa de l'IBEX, va tenir resultats paradoxals. El Titanic de l'estat postfranquista va envestir amb tots els seus policies, jutges, fiscals, boicot a l'economia, atacs diaris de pràcticament totes les televisions i capçaleres madrilenyes a un iceberg democràtic, a una ciutadania que tenia al seu president i el seu govern a l'exili o a la presó.
Rajoy va buscar un conflicte radical pensant que sotmetria i destruiria al seu enemic, no els va deixar cap sortida al llarg dels anys, i va crear dos pols, d'un costat l'independentisme que va ser vist com l'única sortida per un sector cada vegada més gran de la població catalana i de l'altre, tenint amb ell als socialistes, va alimentar l'espanyolisme. El 155 va ser un "a por ellos, oé!" en el qual van tocar a sometent totes les ràdios, televisions i premsa bombardejant a la població amb missatges que degradaven no només als governants catalans sinó a la pròpia població, degradant la imatge d'aquest país a Espanya, on sempre se li va tenir antipatia, encara més. Estic convençut que aquests danys no tenen reparació. El resultat és desastrós per a Rajoy, Soraya i el PP, no per l'espanyolisme més reaccionari que ara representa Ciutadans, un partit encebat descaradament amb els diners de l'IBEX, i del que seria interessant comprobar el seu finançament. El PP haurà de pactar amb Ciutadans en el futur, ja no podrà tractar-los com uns nois nouvinguts.
Alimentar l'espanyolisme militant també és cert que divideix la societat catalana, però la ciutadania d'aquest país ha realitzat una gesta democràtica, s'ha enfrontat a un estat que l'ha amenaçat i castigat de totes les formes, l'ha ofès en el més profund i ha guanyat, ja que ha resistit en la seva posició. El Regne d'Espanya ha de dialogar i entendre amb el republicanisme, amb la nació catalana. No l'han aixafat, ha resistit desarmada i lliure. Una insubmissió que la cort no entén: no imaginava que la gent pacífica fos rebel a la força. Tornarà el Rei a amenaçar a aquests catalans rebels? Ho dubto.
Al mig de la polarització paguen el preu merescut un Psc socialment irrellevant, la CUP que ha tornat on li corresponia i que no necessàriament serà necessària, com els de en Comú Podem que van jugar al joc dels enganys i la societat va entendre que eren inútils, per votar l'espanyolisme del 155 ja estava el partit pel qual apostava el poder de manera evident, Cs, i per enfrontar-se a aquesta ofensiva, els independentistes.
Deia que la CUP np serà necessària, car es pot governar amb una majoria seimple d'ERC i Jxcatalunya si es posen d'acord. I, a tot això, a ningú se l'ha ocorregut que es podria fer fora als Borbons? (ja hi tenim pràctica) i Espanya, i per tant Catalunya serien republicanes i a sobre ens estalviariem els 560 milions d'euros a l'any que ens costa la cosa de la casa Reial. Un ens inútil, amorf i consuetudinari que no serveix per a res.