El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, va participar ahir en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona. Acte en què participava també el ministre espanyol de Justícia. Davant seu, Torrent va defensar els drets democràtics en un discurs magnífic. I ho va fer, a més, de manera plenament justificada. No únicament perquè com a president del parlament és la seua obligació defensar les llibertats de tothom sinó també perquè està obligat a defensar de manera molt especial la vulneració de drets que pateixen actualment alguns diputats que integren la cambra. Va ser un gran acte de dignitat que cal aplaudir.
Així ho van entendre, de fet, bona part dels assistents que van aplaudir la referència del president del parlament. El contrast, però, va ser el gest d’abandonar la sala protagonitzat, entre d’altres i de manera molt especial, pel president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, i pel fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres. S’hi van sumar alguns altres advocats, però a diferència d’aquests, l’actuació de Barrientos i Bañeres és rellevant pel càrrec que ostenten.
La gravetat del gest, de fet, és enorme. Ells són servidors públics, però el president del Parlament de Catalunya exerceix la representació de la sobirania popular. I per això a ells els podrà agradar més o menys la persona que ocupa el càrrec de president del parlament, però li deuen un respecte immaculat. Simplement perquè Roger Torrent no és un ciutadà qualsevol sinó la persona que encarna el vot dels ciutadans d’aquest país i que ens representa a tots. Un vot dels ciutadans, per cert, que està també en la base del càrrec que ostenta Barrientos, regulat al títol III, capítol I de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
Però la gravetat del gest és enorme més enllà del càrrec polític que ostenta ara Roger Torrent. Perquè els ciutadans el podem interpretar en el sentit que hi ha uns magistrats que consideren, que sembla que es creuen, que ells estan per damunt de la voluntat popular, i això no és tolerable en cap país democràtic. No sé qui s’ha cregut que és, el president del TSJC, però cal recordar-li que deu respecte a les institucions catalanes, al president del parlament i al vot democràtic dels ciutadans. I que si se sent criticat, ha de mantenir la compostura i escoltar. vicenç partal - vilaweb
.png "English"){kind=small}
8 Comentaris
Cómo está el patio,no se puede ni hablar.Simpre se ha dicho, que no costaba nada.
ResponEliminaPues ya lo ves
ResponEliminaCar res
se molesta la judicatura
cuando le cantan verdades
que no les gusta, ya ves
será que tienen la cara muy dura
sus señorías y majestades
intolerantes si son
amén de ignorantes.
Con este personal
poca broma Torrent
que si tienen que juzgarte
lo tienes 'malament'.
salut
Que bien fablas don Francisco,
ResponEliminaque bien destilas las frases,
que bien lo dices y "fazes"
mostrando que todo es circo.
Y lo tienen "malament"
el público en general,
la cosa va de animal
y de no acabar muy bien.
Escaparme es lo seguro,
pero en Andorra no puedo
el Pujolet , ahí me gana.
Puchi en Bruselas, ya es uno,
y en Suiza ya está la Anna,
Pues en Sabadell...me quedo ¡¡¡
estem poètics au jour d'hui, i ja posast a exiliar-se, millor al Carib
ResponEliminaEl senyor Barrientos oi que és un funcionari públic al qui paguem el seu sou tots els ciutadans? Doncs penso que la seva obligació és servir a aquests ciutadans i no fer això (que jo ho veig més de cara a Madrid que una altra cosa).
ResponEliminaPer tant, ha de respectar les institucions catalanes, per més que vagi carregat de medalles que sens dubte, deuen afectar el seu comportament.
Encara recordo amb desgrat el comportament dels jutges i fiscals quan van cridar a declarar al president Mas. La seva "superioritat" i la seva fatxenderia. El que li espera a Roger Torrent, mare meva!!
EL sr. Barrientos no és més que un lacai al servei del poder, mentre cada vegada tinc més clar que Torrent és una persona al servei del poble.
ResponEliminaGracias por tu interés :.. estamos de acuerdo en casi todo, y digo casi todo porque yo ya no se si el Bourbon como tu le llamas tiene más derecho que yo a irse Estoril...que ya está bien de pagar nóminas al exterior.... a ver si nos dan alguna cosa a nosotros... Un abrazo !!
ResponEliminaEspero que salga este comentario y no se me borre de nuevo...Un abrazo !!
Ahora si que ha entrado. Lo de Bourbon és que uno es afrancesado...
Eliminasalut
La Casa de Borbón (en francés: Bourbon, en italiano Borbone) es una casa real de origen francés (aunque la primera corona a la que accedió fue la del Reino de Navarra), actual casa reinante en España y en el Gran Ducado de Luxemburgo. El apellido es Bourbon o, en España Borbón, o sea que lo castellanizaron, pero de hecho es Bourbon como el bebercio alcohólico.