Santi Vila explica en el seu últim llibre (D'herois i traïdors) que en el matí del 26 d'octubre del 2017 (hores abans de la DUI) Irene Rigau, dirigint-se a Puigdemont i Junqueras, els va recordar que, tot i que Catalunya no tingués un Estat, aquelles circumstàncies requerien de veritables homes d'Estat i que, en conseqüència, calia convocar les eleccions sense més dubte ni dilació. L'exhortació explícita de Rigau a Junqueras va irritar el vicepresident, que li va retreure estar faltant-li al respecte. 

De nou, l'embús en què es troba la política catalana exigeix ​​pragmatisme i això que Rigau qualificava de sentit d'Estat, encara que a alguns aquest criteri els sembli una descortesia. Certament, Joan Tardà ha demostrat en les últimes hores que ha arribat el moment d'expressar en veu alta el que molts en aquest país pensen que és un sacrilegi, quan hauria de ser un acte de sinceritat. O una manera d'imposar la responsabilitat per sobre dels sentiments desbocats. En les últimes hores, Tardà ha fet públic el seu punt de vista a l'expressar que l'independentisme necessita "menys estomag i més cervell" i ha afegit que el més útil seria tendir ponts amb el PSC i els comuns, acumular forces per ampliar la base social sobiranista i intentar un diàleg bilateral amb l'Estat. Tardà va incendiar les xarxes però va il·luminar la raó. L'alternativa de "Puigdemont o eleccions" mai va semblar una fórmula magistral. El que va manifestar el portaveu d'ERC al Congrés no va ser una ocurrència: es va tractar d'un missatge pactat amb el propi Oriol Junqueras.

L'aposta del líder republicà per la 'realpolitik' és contundent, mentre els dies s'estoven com els rellotges dalinians amb el 155. Junqueras acumula més seny que rancor, el que no és fàcil quan un es troba en una presó provisional que s'assembla a una condemna. Però està bé que es comencin a dir les coses pel seu nom. Com el Tardà de Polònia: "Algú ho havia de dir". Marius Carol - lavanguardia.com