English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

LA SÍNDROME DEL CAP DE SETMANA

Semblava que en jubilar-me el concepte dissabte, diumenge, cap de setmana, desapareixería engolit per la rutina de la resta de dies tots avorridament iguals, però nomès ho semblava; no he aconseguit abstreure'm del concepte cap de setmana, malgrat ser tot els dies igual de monòtons,  forçat és cert per les limitacions que em suposa tenir al pare a casa i en l'estat en que està de total dependencia.

Deia Francesc Cornado en un comentari fa temps: 

Els diumenges a la tarda, són d'una tristor absoluta, és el moment que aprofiten alguns escriptors afeccionats per a fer les seves incursions literàries submits en una atmòsfera conpungida i pesarosa. Jo crec que som molts els qui detestem els diumenges a la tarda, crec que aplegats podriem arribar a constituir una germandat.

I aixì és, se suposa que hauria d'haver-me habituat a que dissabte i diumenge són uns dies més de la setmana, exactament igual que els altres (el dilluns si que l'he superat i és un dia més), però no, i no ho acabo d'entendre, encara que una de les explicacions podria ser que aquest aparell apagat que es veu a la dreta del PC, roman encés tot el cap de setmana o gairebe, perque pràcticament a qualsevol hora del matí migdia o tarda, fan futbol i al pare és l'ùnic que li agrada mirar, mentre que jo ho escolto, o com sordeja prou, poso música. No deixa de ser curiós, que jo, que ni els partits del Barça miro (de reüll els gols i alguna jugada), atès`prefereixo escoltar-los per la ràdio, m'hagi d'empassar tants partits els caps de setmana.
Sigui per aquests motius o per altres que desconec, la realitat és que tot i estar jubilat segueixo patint la síndrome del cap de setmana, que hi farem!

SOBRE L'ART I L'ARTISTA


En les nacions, com en els individus, si la passió per la creació no va acompanyada de la facultat crítica i de la facultat estètica, es malbaratará sens dubte la seva força sense objecte, fracassant potser en l'esperit d'elecció artística, confonent el sentiment amb la forma o seguint falsos ideals.

L'únic que l'artista no pot veure és el que és obvi. L'únic que el públic pot veure és el que és obvi. EL resultat és la crítica periodística.

L'opinió pública existeix només on hi ha idees.

Ernesto - quina és la diferència entre literatura i periodisme?
Gilberto - Oh! El periodisme és il·legible i la literatura no es llegeix. Això és tot.

Res seria més fàcil que classificar al crític corrent entre els delinqüents comuns.

Oscar Wilde

AIXÒ SI QUE ÉS UNA DONA


El seu nom és Maria Rosa Avià, i ha parlat tan clar i tan català, que crec representa i diu el que molts pensem sobre el procès i aquesta entelequia rancia anti democràtica dita o nomenada Espanya, que com diu ella, no és de fiar i de la que n'hem de fugir esperitats quan més aviat millor, prescindint del que digui, pensi o faci el balneari decadent i condemnat a mort que és Europa. Sense ells no tinc clar on anirem, però amb aquests companys de viatge anem cami de pedregar. 
No és ja que 'Espanya desprecie cuanto ignora', que tambè, però és que inhabilita un jutge tres anys per no res, o mantè a la presó a un innocent com Arnaldo Otegi, i altres, o permet que en política hi hagi objectes mentalment inanimats com Alícia Sánchez Camarga i altres especimens de dubtosa legalitat democràtica, a banda de toca pilotes.
Nosaltres tenim els nostres propis corruptes, però són els nostres, alguns tan fatxenderos com Millet i Montull, però són els nostres 'fills de puta' com diria Rumsfeld, el que no tenim per què suportar és als seus...
No he estat capaç de trobar cap fotografia ni informació de la Maria Rosa Avià, de fet no em cal, puc imaginar-la,  i.... m'emociono. Ella si que és una dona.

"Especialment colpidora ha estat la seva intervenció acuradíssima en les formes, serena en l'exposició i contundent en el contingut,  Maria Rosa Avià, una dona amb més de 80 anys, que ha exposat la seva desconfiança en el procés per la capacitat de foc de l'Estat espanyol i pels desgraciats exemples històrics que han acompanyat els processos d'emancipació nacional de Catalunya. 

“Jo abans era agnòstica amb la possibilitat de la independència i ara sóc atea; pero hi ha tanta gent al voltant meu que creu en els miracles que tots plegats em fan patir com em fan patir les comptes d'un impossible que en temps de penúria resulten sagnants, I vostè ho sap i ho sabia”, ha exposat Avià. I ha continuat amb una advertència seriosa: “ A l'altra bàndol són molts més forts que nosaltres que som una minoria que tenen pocs escrúpols, li han demostrat i li demostraran, i si en vénen d'altres no seran massa diferents”. 

Així mateix ha posat en dubte, el suport internacional. “Europa tampoc ens acceptarà amb ells els hi és indiferent una nova Suïssa o una nova Bèlgica,  però en canvi endossar-los  tres Portugals junts no els hi fa cap gràcia... recordi el 1714... no cal comptar-hi, aquesta vegada no es molesten ni en enganyar-nos”, ha exclamat.

I ha continuat amb més esperança: “A les darreres jornades del Cercle, a Sitges el senyor Costas va obrir una certa escletxa amb el senyor Rajoy, vegi els comentaris dels diaris de l'endemà, però la rigidesa, la inacció i l'enrocament de tots ho va deixar en un no res”. “Recordi Tarradellas: en política es pot fer de tot llevat del ridícul... serà més dur ara d'empassar-nos una nova dictadura democràtica des de les institucions de Madrid?”, ha conclòs."

콘돔 회사는 한국에서 간음을 비범죄화 자랍니다

aquí hi hauria d'anar una foto de C.O.N.D.O.N.S.
De la mateixa manera que de menuts deiem allò de pata, peta, pita, pota, pilota per no dir la paraula prohibida o lletja, que a tambè delletrejavem (P.U.T.A. haurem d'anar molt en compte amb el que publiquem, més que res com ho diem. Aquesta noticia ve de Corea del sud on han despenalitzat l'A.D.U.L.T.E.R.I., i automàticament a la borsa, allí on operen segons Sala i Martin uns psicòpates, les accions d'una empresa fabricant  de chubasqueiros do pitu, Unidus, han pujat un 15%. 
Per que no us hagiu de molesar en traduïr el text del coreà al catalus us deixo l'enllaç de la noticia a N.A.C.I.Ó digital.cat. 

국가의 헌법 재판소가 혼외 관계를 비범죄화 후 회사 Unidus, 한국 콘돔의 주요 제조 업체 중 하나의 주식은 도착과 함께, 지금까지, 처벌, 서울 증권 거래소에 급등 감옥에서 12 세.

규칙은 7 ~ 9의 심사 위원에 의해 위헌으로 간주되고 폐지되었습니다. "법은 자신의 개인의 삶에 섹스와 자유에 대해 결정하는 사람들의 권리를 침해와 권력의 남용을 금지하는 헌법 원칙을 위반"며 서 기석, 법원의 심사 위원 중 하나 .

50,000 명 이상의 한국인은 현재까지 1985 간통 혐의로 기소되었다. 그러나 최근, 판사는 범죄자와 관대 한 : 892 피고의 2014 아무도 감옥을 입력하지.
kondom hoesaneun hang


Aquest comentari el podeu llegir aqui al Pla B

PURITANS NO VOL DIR PURINS


A voltes amb el tema que m'ocupa del 23 de març, he trobat aquest text de Wilde sobre l'art i l'artista que crec és molt aclaridor: 

"L'artista no és mai morbós, es limita a expresar-ho tot. Roman a banda del seu tema i amb els seus mitjans produeix els efectes artistics. Dir morbós a un artista per què tracta estats morbosos és una bestiesa, és tan ridícul com tractar de boig a Shakespeare per què va escriure el rei Lear." 

I és que la censura de Blogger és preocupant, perquè han començat pel sexe, que, com a bons puritans (oficialment) és el que mes els preocupa, ah! i sexe gratuït, que si és pàgina de pagament ja no hi ha problema. Vindria a ser com els diaris de paper que critiquen la prostitució i després tenen pàgines senceres d'anuncis de senyoretes que fumen i en tracten de tu, o sia: 'putes', almenys els de 20 minutos varen eliminar aquest tipus d'anuncis de la seva ediciò en paper, però no se si ho ha fet algun altre mitjà. Espero que ABC i la Sinrazón no publiquin en els seus casts i puritans diaris aquest tipus de publicitat de bagasses, els de la COPE es podrien enfadar molt, o potser no tant ara que, gràcies a la cosa aquella amorfa dita o sosdita Ministre Wert, els nens de primara aprendràn a resar al Déu dels catòlics. 

"Puritans, no te res a veure amb els purins, però solen fer tambè molta pudor." 

Ai! Que bona gent són els de la COPE, com cuiten de la nostra  ànima i el nostre esperit....., bé, això ho fan entre violaciò infantil i violaciò infantil que és el seu esport favorit, desprès de robar cases i hisendes més o menys legalment als difunts que no han testat o els han entabanat per que els hi deixessin a ells. I podria parlar del fosc i obscé negoci de la Mesquita de Còrdova, que algun dia pagaran car, i tantes i tantes obscenitats d'aquesta esglèsia corrupta i pervertida. Però això no molesta a ningú, sembla, ni hi ha cap mena de censura o prohibició, ni tan sols de moment, en el fet de denunciar-ho.... tot arribarà. La sinistra ombra de Rouco és allargada.

AIXÒ NO ÉS UNA DONA



Això és una dona, li cantaven els de CDC en sortir al balcó quan Jordi Pujol va guanyar les eleccions, i ella no deia res, nomès reia i saludava, i no per vergonya, no en té, com s'ha vist, i millor així per ella, perquè cada vegada que obre la boca, insulta, menteix o repapieja, com s'ha vist últimament. 
No! té raó en el que diu: Catalunya no és mereix gentussa com una Ferrusola, ressentida, mentidera i mamabandurries, juntament amb el seu marit i el nen dels cotxes. 
Marta Ferrusola no és una dona, és una vella ressentida, de mirada torba que em remet més a la Espanya de Puerto Urraco, a aquella Espanya profunda, antiga, racuniosa i rancia que ella tan detesta, potser per què si veu reflectida. No! no és una dona Marta Ferrusola, ni una senyora, és una simple i vulgar lladregota trofaldinera i l'han enxampat.

A PROPÒSIT DE LA NUESA

No la nuesa, el vestit és impúdic. Però passa que ja ens hi hem acostumat i, de més a més, el clima no permet res més - Joan Fuster.-

Ja poden dir missa que el número 1 dels aforismes és Joan Fuster, aquest sobretot m'hi ha fet pensar quan l'he rellegit aquest matí, i de sobte tot ho he vist clar, tanta obssessió contra la nuesa, que si és obscena, que si ofén, etc. I ai las! és el nostre estat natural; nus naixem i nus morim i emmig ens perdem en hipocresies variades com la mania de rebutjar la nuesa. I no entenc l'obssessió de l'Esglesia o de l'Ajuntament de BCN i uns quants puritans en aquest sentit, car de fet el nen Jesus anava nuet, nuet (almenys segons la Nadala), i en el moment de morir també o gairebé, almenys així el representen el idols pagans que ens el mostren arreu clavat a la creu, tot i que ometen que era en forma d'aspa.


I és que la nuesa pot arribar a ser molt bella. He buscat una foto antiga, és d'una noia que acavaba de filmar un espot publicitari en un camp de futbol i nua encara reia mentre li donaven una camisa per cobrir-se. Ho vaig titular al seu dia "la joie de vivre" i en aquest nu d'aquesta noia no hi se veure res d'obscé o lasciu, ans al contrari hi veig en ell un esclat de vida. Com afirma Fuster potser és cosa del clima, que no permet res més. Nus naixem, nus morim i emmig ens avorrim.

Aquest escrit l'he recuperat de l'any 2011, l'he recordat avui no sé ben bé perquè mentre estava aturat davant un semàfor, i m'ha dut a pensar en que els homínids, som l'ùnic animal de tota la naturalesa que necesita vestir-se, per protegir o engalanar el seu cos, lo qual possiblement vulgui dir que el nostre origen primigeni no és d'aquest planeta, car la naturalesa ha dotat a qualsevol dels altres animals de l'embolcall exterior adequat per tal que no necessitin cobrir el seu cos en qualsevulla condició climatològica. Pot semblar una ximplería, però no deixa de tenir la seva lògica. Reflexionem-hi.

Aquesta reflexió del 2011, recuperada el 2013 ve a tomb de la censura de Blogger sobre el nu. Potser els senyors de Blogger haurien de llegir Fuster. Crec han errat en el tret a l'hpora de prohibir, les obscenitats són a l'altra banda del sexe....., se'n solen dir religió o política.

A PARTIR DEL 23 DE MARÇ.. TISORADA

destacats


"Política sobre contenidos para adultos de Blogger

A partir del 23 de marzo de 2015, ya no podrás compartir públicamente en Blogger imágenes o vídeos sexualmente explícitos o que muestren representaciones gráficas de desnudos.
Nota: Seguiremos aceptando los desnudos si el contenido representa una ventaja notable para el público, como puede ocurrir en contextos artísticos, educativos, documentales o científicos.

Cambios que verás en tus blogs ya activos

Si tu blog no tiene ninguna imagen o vídeo sexualmente explícito ni con representaciones gráficas de desnudos, no notarás ningún cambio.
En cambio, si incluye imágenes o vídeos sexualmente explícitos o representaciones gráficas de desnudos, tu blog pasará a ser privado a partir del 23 de marzo de 2015. No se eliminará ninguno de tus contenidos pero, como serán privados, solo podrán verlos el propietario o los administradores del blog y la gente con la que haya compartido el blog su propietario.

Ajustes que puedes cambiar de tus blogs activos

Si creaste tu blog antes del 23 de marzo de 2015 e incluye contenidos que infringen nuestra nueva política, tienes varias opciones para cambiarlo antes de que entre en vigor esta política:
  • Retirar del blog todas las imágenes o vídeos sexualmente explícitos y las representaciones gráficas de desnudos.
  • Marcar tu blog como privado
Si prefieres desmantelar totalmente tu blog, puedes exportarlo como un archivo .xml o archivar sus textos e imágenes conGoogle Takeout.

Cómo afecta a los blogs nuevos

Con respecto a los blogs creados después del 23 de marzo de 2015, si incluyen contenidos sexualmente explícitos o representaciones gráficas de desnudos (véase nuestra política de contenidos), podríamos eliminarlos o tomar otras medidas."

Aquest escrit del Sr. Blogger el trobareu a la part del damunt quan aneu a accedir al vostre bloc, l'he posat tal qual en castellà per no cambiar ni una coma. Els hi he contestat que no hi estic massa d'acord, que això és censura, i que sembla mentida que en ple segle XXI encara anem aixi en les coses del sexe, mentre impunement es poden penjar vídeos o fotos de gent cremada viva o per decapitacions a l'engrós o al por menor. Cert és tambè que estem a blogger teoricament de gratis i per tant s'han d'acatar les seves decisions en aspectes com aquest, o mudar-se d'habitacle virtual, tot i que imagino que la resta deuen anar del mateix reaccionari pal.
El que no em queda clar és, si he publicat algun vídeo o fotografia que ells puguin considerar inadequat (espero no considerin com a tal el de Rita Barberà que he publicat a Collonades), diuen que el blog pasarà a ser privat, llevat que retiri les imatges o videos no adequats, i és aqui on no sé si, privat vol dir qjue no ppor accedir-hi ningú,  nomès jo, o bé sortirà l'avis que surt en algun bloc avisant que hi ha contingut per adults. I m'ho pregunto més que res. per què amb la quantitat que publico jo, com sabré si és que n¡'hi ha algun, el vídeo que em converteix de públic en privat, al bloc i a mi.
Li he suggerit al Sr. Blogger, que, puix que saben i consideren que tenim determinats vídeos o fotos inadequats, que censurin aquestes i prou, al cap i a la fi, fan i desfan el que volen i quan volen.
BLOG DE FRANCESC PUIGCARBÓ - NOTICIAs 24/7 - EL PERIODICO