FACEBOOK

Em vaig apuntar al FACEBOOK fa uns dies, i no ho vaig fer massa convençut, de fet em sembla una espècie de Messenger més sofisticat, o amb més prestacions, i del Messenger ja me’n vaig esborrar fa temps puig n'hi havia dos o tres que s'avorrien i es passaven totes les tardes de "palique", sobre tot una senyora xilena que deia era antropòloga a la Universitat de Santiago i que estudiava no se que d'uns indígenes que tenien per allí, i que em tenia més d'una hora amb la cosa aquesta de llegir i contestar sobre questions que m'interessaven un rave.
Ara resulta que tinc amics arreu que pensava eren només coneguts, saludats o companys de treball, i tinc un mur on poc hi escric i menys m'hi escriuen. I m'assabento de que no se qui ha penjat unes fotos o que no se cuantos està cansat mentre torna a Reus en el cotxe oficial, o que n'hi ha un que s'ha emprenyat un amb altre. Deu se la cosa aquella de sensació o necessitat de pertinènça a la tribu, i de xafarderia tambè, i a mi les tribus i les xafarderies no m'interessen ni m'han interessat mai.
Em diu el meu instint que aixó serà una moda passatgera i fugissera, una petita fira de les vanitats, o potser la conxorxa dels necis, però, i heus ací el però. Tenint en compte que el meu instint encerta menys que en Sanchez Llibre a l'hora de escollir entrenador per l'equip dels seus amors, de moment hi continuo apuntat per si de cas, però en Stand By. Mai se sap!
Comparteix:  

Comentaris

  1. Passatger? Potser però és una eina per recuperar amistats, retrobar-te amb els cosins i compartir el que altra gent fa.

    ResponElimina
  2. I UNA MICA LA FIRA DE LES VANITATS TAMBÈ! Rafel

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada