DESINTERÉS - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
-
.
DESINTERÉS

DESINTERÉS

Share This
He publicat el seu poema amb total desinterés, amb la intenció de simplement quedar bé que avui toca l'homenatge a un poeta, perquè fa anys va nèixer o morir, o  potser s'enceta el centenari. Possiblement no havia llegit mai res d'ell, o simplement no m'ìnteressava, pero avui l'he penjat sota d'aquest sense acunçar-m'hi massa. Deu ser que estic fart d'homenatges de cartró a deshora, o altres de ben intencionats, o que simplement estic cansat i ja res m'il·lusiona. Ho sento Vicent Andrés Estellés, un és el que és i aquest tipus d'homenatge sempre em remeten al gregari dia de la corbata de El Corte Inglés.

8 comentaris:

  1. Doncs a mi em passa el mateix, no volia posar res i he caigut en el parany, però potser sí que ja hauríem de moderar aquest tipus de coses i parlar dels autors en el moment en què els llegim.

    ResponElimina
  2. I tant fàcil que és no participar en allò que no interessa gens! :-)

    Això dels homenatges és una manera creativa de fer comunitat, l'oportunitat de conèixer nous blogs, la possibilitat de donar a conèixer (i conèixer) què fem (i què fan) altres persones.

    En aquest cas, a més, i per això no he sabut dir que no, encara que s'encavalcava amb l'homenatge a Màrius Torres, quan em van demanar els Amics arbres, arbres amics que els fés un cop de mà, no m'hi vaig poder negar perquè crec que és una oportunitat única per estrènyer llaços i crear complicitats amb els amics blogaires del País Valencià, que n'hi ha molts, que fan coses fantàstiques i que molt sovint no coneixem prou.

    Fer d'una manera anàrquica, sense imposicions, sense normes que ens encorsetin, un dia dedicat a un personatge de la nostra història... jo li veig més coses positives que negatives.

    Prova d'això és que cada vegada hi ha més gent que hi participa i hi ha escrits i aportacions que acabaran sent bibliografia necessària per conèixer aquell personatge.

    ResponElimina
  3. Júlia, ja veig que no anem bé, guaita el Pamies que diu sota teu.

    ResponElimina
  4. Víctor, simplement, després de penjar el poema de Vicent Andrés Estellés a Anoarra, espontàniament va sortir l'altre i d'aquest la necessitat d'explicar-ho, axí de senzill i simple, como ho solen ser la majoria de les coses.
    Pensa a més a més que els poetes son com les putes, només s'hi acut per apaivagar les urgències.

    ResponElimina
  5. veus? això em costa d'entendre. A mi Vicent Andrés Estellés m'agrada molt com a poeta i, per tant, reivindicar-lo o donar-lo a conèixer un dia, o un altre, tant li fa, em sembla natural. El que em costa més és comprendre que ho faci qui no ho vulgui fer. Per exemple, el dia que es va parlar de fer-li un homenatge a Màrius Torres no m'hi vaig afegir pas, perquè a part de la Cançó a Mahalta que canta en Llach no té cap interès per a mi. :)

    ResponElimina
  6. Montse, primer penjo el poema i després em surt l'altre i me n'adono de l'assumpte inicial, diguessim que soc d'efecte retardat.

    ResponElimina
  7. Comparteixo l'opinió d'en V.Pàmies.
    De tot plegat sempre se'n pot treure quelcom positiu.
    Quan vaig assabentar-me de l'homenatge em va sobtar que no coincidís amb cap centenari de naixement o defunció. Bé, sí, s'ha fet coincidir amb el dia que va néixer...
    Trobo que de tot plegat em quedo amb la idea que no hem d'esperar l'aniversari del naixement o de la mort per reivindicar un poeta o un creador.
    I si es voliar reivindiar la figura d'Estellés tot i que no fos cap centenari o cap efemèride institucional, doncs trobo que està prou bé.
    Bé a ser com els teus aforismes de Joan Fuster que li fas un raconet en el teu bloc. Segurament no es compleix cap efemèride especial de Joan Fuster, però trobo que està molt bé rellegir de nou els seus aforismes.
    Potser el pitjor de tot plegat és que ens hem acostumat massa a reivindicar els autors només quan toca algún efemèride institucional i potser estaria bé reivindicar-los quan bonament ens plagui, sense esperar tenir una excusa especial...
    Reconec que el V.Andrés Estellés el tenia una mica oblidat però l'homenatge en qüestió m'ha fet revisar algún dels seus textos i adonar-me que avui en dia encara són prou potents.
    Potser això és el millor de tot plegat: redescobrir un autor a partir d'una excusa tonta.
    Com deia abans, de tot plegat sempre hi ha quelcom positiu.

    ResponElimina
  8. JO no dic que tingui o no tingui raó ningu, simplement després de oenjar el poema d'Estellés, va sortit sol l'altre, perquè a a vegades els poemes no elas escric, surten, i ho vaig voler comentar al bloc com una impressió. Si t'hi fixes, el text del bloc es el poema en prosa.
    En alguna ocasió he parlat d'un poeta desconegut mallorquí Andreu Vidal i Sastre, només una vegada vaig rebre un comentari de na Marta.
    Però era parlar del poeta a nivell personal, no gregari, perquè d'aquesta manera s'homenatja a uns si i a altres no, i aixó també és discriminatori.
    En resum, que vaig tenir undubte i el vaig expressar i ja està.

    Salut

    ResponElimina

.