Tant que m'agrada fer fotos de paisatges o de la naturalesa en general, en canvi, detesto (de fet en tinc molt poques) que em facin fotos i fer-ne jo als altres, llevat que siguin desconeguts que em poden interessar des del punt de vista purament artístic. Sempre que em veig en una foto penso que té el problema que per una banda és provisional, però per l'altre perdurarà en el temps, per tant no deixa de ser una imprudència o una lleugeresa deixar-se retratar, car la visió posterior francament sol ser depriment. 
Recordo haver fet una foto a una nena a Ourika (Marroc) i la guia em va dir que no es podien fer fotos a la gent sense el seu permís, car els hi prenies l'ànima; no sé si es va quedar amb mi o és cert. 
De fet, si mai faig una fotografia a alguna persona que m'interessa com la del senyor de la foto de dalt, sempre demano permís; possiblement influenciat pel cas d'Ourika, o, simplement perquè entenc que en retratar a una persona si és cert que li robes la seva intimitat del moment, de l'instant. Ja vaig explicar fa temps, que no m'agradaven les velles fotografies, i segueixo pensant el mateix