.

CATALUNYA: UN CADÀVER MUTILAT

Només començar la convenció del PP a Valladolid, l'alcalde de la ciutat, Javier León de la Riva, el primer que ha intervingut al conclave popular, ha aprofitat per carregar contra el procés sobiranista català. "Em produeix vergonya que algú digui que abans de la nació espanyola hi havia altres nacions en aquest territori", ha etzibat l'alcalde sense voler burxar més la ferida. No perquè no en tingués ganes, sinó perquè considera que és un paper que li toca a la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho....

LA NACIÓ CATALANA.



La Història baixmedieval i moderna de la mal anomenada Corona d'Aragó ha estat assassinada, el seu cadàver mutilat i esquarterat, i els seus fragments, repartits per diversos països d'Europa. Aquests fragments, ben maquillats per la historiografia universal, són venerats des de fa segles com alguns dels grans episodis de l'èpica pàtria de cadascun d'aquells territoris. Mentrestant, els policies que haurien d'aplicar-se a resoldre el crim (els historiadors catalans), actuen com si res no hagués passat. Fa molts anys que van arxivar el cas, aparentment resolt després que alguns d'ells es posessin d'acord en diagnosticar una mort natural per "decadència": la decadència de la Nació Catalana.

Igual que forenses llepafils, espantats per la magnitud de la feinada que comportaria el seguiment dels rastres per mirar de recompondre el cadàver, s'acosten el mínim possible a les restes esparses i ensangonades que han quedat a l'escena del crim i actuen com si es trobessin davant d'una figura sencera, només que excepcionalment magre. Era una víctima grassa i sana que de cop i volta s'esllanguí, dictaminen, i desautoritzen l'opinió de qualsevol que s'hi acosta, que topa amb l'evidència de l'assassinat i gosa denunciar que la víctima està tan mutilada que ni tan sols podem fer-nos càrrec de quin aspecte tenia. Simptomàticament, els governs de tots colors i de totes les èpoques, així com la gran majoria de la família acadèmica, els concedeixen credibilitat i totes les cobertures legals, i la versió oficial ja fa anys que és una proclama unànime: mort natural per decadència.

Així les coses, l'única esperança de la societat per a una justícia reparadora que aporti una mica de llum sobre els fets veritables rau en la investigació privada. Detectius sense llicència que, mancats de simpaties polítiques, amb una precarietat de mitjans absoluta -només pal·liada pel compromís i la bona voluntat de petits mecenes particulars-, mirem d'estirar els fils d'una trama cada cop més complexa i apassionant que revela un crim d'Estat.

El principal beneficiari de la desaparició de la Història catalana és el gran Estat castellà que, des del segle XVI i encara avui, es construeix tot dividint i vampiritzant la nostra Nació. Es detecta i ens ho refermen cada dia en el costum inveterat, compulsiu i visceral dels anticatalans i procastellans de negar la catalanitat. "No existíeu; mai heu estat un regne, ni un país; mai vàreu passar de ser el barri mariner del regne d'Aragó; no teníeu idioma: això que parleu és un dialecte pervers que us heu empescat només per tocar els pebrots; si sou més rics que d'altres, no és perquè treballeu, sinó perquè ho heu robat...". Per no tenir, darrerament se'ls ha acudit de dir que tampoc teníem senyera: també la vàrem robar, es veu. Els rebesnéts dels esquarteradors han crescut amb una única cançó al cap, la que canten els seus pares, la mateixa que ja cantaven els seus avis, que la van aprendre dels seus rebesavis: "Malfia't dels catalans! Catalunya no ha existit mai, però si ara existeix, és culpable". De què? "De tot!"

És la lògica defensiva del criminal. Com que no hi havia Història catalana, els seus avantpassats no van mutilar res. Com que no hi havia cos, no hi ha cadàver. I per tant, no hi ha crim. Els anticatalans s'acullen al seu refrany, "Dime de lo que presumes, y te diré de lo que careces", per acusar l'INH i els nostres simpatitzants de presumir d'una Història que Catalunya mai no ha tingut, i ara la volem robar de la de Castella. El nét innocent s'ha cregut la sonsònia de la cançó que li van ensenyar i ja la canta de memòria. Però refrany es contesta amb refrany, i des d'aquí podem dir "Diga'm de què m'acuses, i et diré quina és la teva falta".

Més enllà de buscar culpables i d'establir responsabilitats, però, allò que mou els investigadors de l'Institut Nova Història és l'afany de recuperar, per a nosaltres i per al món, el veritable aspecte del nostre passat. Si ens podem fer càrrec de la nostra Història de debò, si podem arribar a certificar davant del món d'allà on venim, potser el món podrà entendre més bé la llibertat que aquest poble reclamarà d'aquí a poc. Els qui neguen sistemàticament el passat dels catalans ho fan perquè saben, per la vella cançó dels seus avis, que és la millor manera de negar-nos el nostre futur. Un futur al qual tenim tot el dret: tant a nivell individual com a integrants de la Humanitat, com a nivell col·lectiu per la Nació que som i per la Nació que vam ser.

Recuperar el nostre passat, per tant, és una de les eines imprescindibles per recuperar el nostre futur.


Pep Mayolas

Cal recordar aquesta intervenció de Pau Casals a les Nacions Unides, el 24 d'Octubre de 1971.

"Deixeu-me que us digui una cosa... jo sóc català. Catalunya és avui una regió d'Espanya, però què ha estat Catalunya? Catalunya ha estat la nació més gran del món. Jo us n'explicaré el per què. Catalunya va tenir el primer Parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides: al segle XI totes les autoritats de Catalunya es van reunir en una ciutat de França —aleshores Catalunya— per a parlar de pau, al segle XI... pau al món i contra, contra, contra les guerres, la inhumanitat de les guerres.... això és Catalunya." 

Pau Casals 
United Nations General Assembly
October, 24, 1971


El que no tinc tan clar, és que ESPANYA SIGUI UNA NACIÓ. Almenys des que diuen que ho és, en temps dels Dinosaures (bé, hi havia ja Fraga). Caldria que recordar que fins els temps dels reis catòlics, gran part del territori estava en mans dels musulmans. Dissortadament ho deixaria en Estat i si de cas és considera com a Nació ho és bastant més tard que la Nació Catalana. I qui negui això, o és un ignorant o un Wert. Ben mirat, ja té el seu intríngulis que el proces de desocupació d'Espanya dels musulmans que l'havien ocupat, i que va durar vuit-cents anys, fos nomenat com a 'Reconquista'.

5 comentaris:

  1. Esto se las trae. Y se las trae porque la Historia no está debidamente explicada.
    Volver a hablar y darle vueltas a lo que no se desea entender está demás.
    No se, no se, pero ni tan siquiera llegan a asimilar un Federalismo , porque no lo entienden.
    tendremos, de hecho ya los hay, problemas, y gordos.
    salut

    ResponElimina
  2. No entenen res Miquel, ja deia ahir que estàn ancorats en el passat, un passat ranci, tan els del Pp com els PSoE.

    ResponElimina
  3. Parecido se pudiera decir de Castilla...

    ResponElimina
  4. Por cierto, el alcalde bayadoliz es retrasado mental, un payaso y un sinvergüenza... que se me olvidaba...

    ResponElimina
  5. eso me pareció Temujin, pero no tengo el disgusto de conocerlo.

    ResponElimina