CINC MINUTS DE GLORIA


Va deixar-ho dit al seu dia Andy Warhol: "en el futur, qualsevol imbècil tindrà els seus cinc minuts de gloria." Sovint hi ha dubtes quan el temps, que si cinc minuts, que si un quart d'hora, però sempre que és menciona aquesta frase, s’omet dir "IMBÈCIL". Possiblement perquè n’estem envoltats, de fet la societat en si, és imbècil, des del més modest i humil dels ciutadans, fins als governants, que solen fregar també la paranoia a banda d'una indolència mental congènita. 
Els fets de l'onze de setembre als Estats Units varen acabar amb la poca llibertat de la que gaudíem per instal·lar-nos en un estat anti democràtic, policial, on el ciutadà que suposadament l'Estat diu voler protegir, embolcallant-lo de normes restrictives i estúpides (sempre pel seu bé) està indefens davant d'aquesta maquinària. Maquinaria que en qualsevol dels casos considera aquest ciutadà com a sospitós i culpable, sense presumpció d'innocència. Un Estat incapaç de solucionar els problemes d'aquests ciutadans que es limita a dictar normes i normes restrictives en forma de lleis a qual més estúpida i inútil.
És l'Estat que et renya si fumes mentre et ven el tabac, si estàs gras o prim, si penses, si vas a més de vuitanta per hora, si no separes la brossa adequadament abans de baixar-la a una hora determinada, etc etc, Si fas el que sigui que estigui fora de les normes estúpides, establertes per estúpids. És l'Estat de la esquizofrènia paranoica, de la indolència mental, on hi ha individus que són Ministres que tots sabem no poden ser més que Ministres del no res. Hi és clar que si, són el més clar representant de totes les no virtuts que acabo d'esmentar, la indolència i imbecil·litat en estat pur. La màxima consecució de la estupidització de la espècie humana, tot i que haig de reconèixer que tenen molts i qualificats competidors.

I aixó succeeix perquè hem deixat que el papa estat controlés les nostres vides individuals fins a límits esquizofrènics, ens tracten com a criatures, ens vigilen com a criatures i ens castiguen com a criatures, i és curiós que a les criatures gairebé no les podem ni castigar. L'abandó i adocenament com a ciutadans ens ha dut fins aquí, i ara no hi ha manera de sortir-se'n d'aquest atzucac, de desempallegar-nos d'aquesta rèmora i recuperar les llibertats perdudes.

10 comentaris:

  1. Jo també estic d'acord, però abans fins als esclaus es mobilitzaven, Ara nosaltres ens quedem en el sofà. Hi hauria alguna manera de ser com els esclaus d'abans?

    ResponElimina
  2. Josep: el sofà té la culpa de tot, i ara no hi ha cap Espartaco.

    ResponElimina
  3. Francesc, el sofà és l'excusa, però sincerament penso que la gent ens hem acomodat, i a més pensem que "vaya jo caliente y riase la gente" ho alguna cossa semblant. Unitat amb el que està fotut zero, i damà'ens pot passa a nosaltres.

    Això ja saps de qui ho he tret, oi?
    Que hi ha per algun lloc un Espartaco més pacífic? Jo en vull un!!

    ResponElimina
  4. Josep: la gent nomès es revolta quan ho ha perdut tot, i nosaltres encara tenim massa a perdre.

    ResponElimina
  5. Ser libre cuesta mucho y estamos todos muy ocupados en cosas muy importantes...

    ResponElimina
  6. Totalmente de acuerdo en esta vision, que conste...

    ResponElimina
  7. tenemos poco o mucho a perder, de eso se trata Temujin.

    ResponElimina