.

COM ALS SIMIS


Pels qui no hagiu llegit la novel·la que va donar origen a diverses versions cinematogràfiques, el Planeta dels simis, escrita per l'escriptor francés Pierre Boulle, que potser us sonarà de seguida en dir-vos que és també l'autor de la novel·la "El Puente sobre el rio Kwai", portada també al cinema, voldria explicar un aspecte que no contemplava cap de les versions que se'n van dur al cinema, que quadra amb la meva manera de pensar.

La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar etc. Que succeeix, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, diaris, radios, TV, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport etc. Vaja! que fan la mateixa vida que feien els humans abans de abandonar-se en la seva laxitud inconscient.

Doncs a mi, en certa manera em succeeix com als simis, m'he ancorat en un moment determinat tecnològic, i llevat d'algun fòtil en concret que em sembli molt útil, ja estic bé amb el que tinc: un vell PC, un Nokia que nomès serveix per trucar i rebre trucades, i com a molt enviar SMS, una tele antiga que prou bé funciona, i d'aqui no em penso moure. Ho dic, perquè potser deu ser cosa de l'edat i ja és normal que em comporti d'aquesta manera i per tant tampoc és que em preocupi massa.

Abans d'ahir em varen trucar els de telefónica que si volia (sense cap cost) que em possessin el cable, i que a més a més em rebaixaríen la cuota mensual que pago d'un pack de no se qué si mantenía una fidelitat de 12 mesos, i que podria veure fins a vuit canals de TV pel mòbil. 

Doncs com no em regalin un mòbil nou d'aquests que fan de tot, fins i tot trucar i rebre trucades, poc els podré veure (jo no el penso comprar). Bé, que possin el cable i ja veure que puc fer per adaptar-me a la modernitat tecnològica. Ara, al que no penso renunciar és a seguir bevent amb porró com he fet sempre. I és què amb això passa com amb les modes: no em puc fer hipster, perquè la barba em creix poc a poc i quan la tindría llarga, segurament ja no estari a l'ùltima, de la mateixa manera que encara no he començat a fer-me selfies i ja s'han posat de moda els belfies.

Per cert que, ahir, un simi va parlar per la TV, dit amb tot el respecte pels simis.



3 comentaris:

  1. No era un simio...era un oso hormiguero...¡¡¡

    ResponElimina
  2. EL OSO AMOROSO MIQUEL, potser. Amb unes galtones més vermelletes que té el Mimosin, que dic jo que no sia de l'excès d'orujo i/o/u algun altre espirituos.

    ResponElimina
  3. A mi la verdad me parece que la tecnologia en vez de liberarnos del trabajo, en muchas ocasiones nos esclaviza más. Yo lo unico que he incorporado es el "guasa"... y algunos dias ni lo miro...

    ResponElimina