.

DOBLE VIDRE

Absort fullejo el diari mentre menjo un croissant i em bec un nespresso. Impunement m'envaeixen les noticies que cansadament repeteix cada dia el rotatiu de torn.  De tant en tant un element nou s'incorpora un, dos o tres dies com a molt i desapareix engolit per la noticia següent. 



Des d'aquesta seguretat al recer de casa contemplo aquest món esvalotat que m'aclapara. De bondeveres voldria intentar arreglar moltes d'aquelles coses que no m'agraden, però és feina molt feixuga i poc agraïda, que necessita de moltes complicitats i qui més qui menys no està per la labor.
És molt més fàcil pontificar, si pot ser amb la panxa plena i una cervesa a la mà; tranquil·litzar la consciència amb quotes a oenegés que mensualment et carrega el banc, divagar perdut en mig de paraules buides i algun que altre eufemisme, o justificar aquesta mancança amb mitges veritats, excuses de mal pagador, o amagar el cap sota l'ala qual un estruç covard, donant la culpa als altres, per suposat.
 

Suara ha mort algú en algun lloc d'una mort que no l'hi pertocava, no té rostre, nom, raça ni edat, possiblement hauria estat possible si en fóssim més conscients, evitar-ho.

Al tercer món, li hem posat bastant més que un doble vidre per aillar-nos, mentre ens omplim la boca d'hipocrita i compasiva solidaritat.

2 comentaris:

  1. Es que no tomamos conciencia de lo que nos rodea...un abrazo

    ResponElimina
  2. si que en tenim consciencia, Miquel, pero fem com si no mentre mirem cap una altra banda.

    ResponElimina