.

UN BESCANVI CAP EL NO RES


L'avantatge d'envellir és poder observar de prop la lenta i sistemàtica degradació dels òrgans; tots comencen a esquerdar-se, uns visiblement, els altres amb discreció. Se separen del cos, el mateix que el cos se separa de nosaltres: se'ns escapa, ens defuig, no ens pertany. És un procés al qual ni tan sols podem denunciar a ningú, ja que no es coneix l'autèntic responsable. Afortunadament el deteriorament físic sol anar acompanyat del psíquic, el que fa més suportable aquest procés lent i constant de degradació, ja que d'envellir plenament conscients seria un procés terrible, impossible de suportar. Solen ser els altres els que envelleixen, un resisteix al pas del temps, - intenta auto convèncer-se, o auto enganyar-se -, potser perquè al veure's cada dia no es dóna tant compte de la seva degradació.
Envellir, és en primer lloc, acceptar-ho, ser conscient en cada moment de les desventatjes i tambè avantatges que comporta, viure cada dia com si fos l'ùltim, exprimir el temps que queda i gaudir-lo mentre es pugui.
Deia Vinyoli: la mort és purament un canvi més, però més que un canvi és un bescanvi cap el no res.

2 comentaris: