DIMISSIÓ


Va ser a la sala d'espera d'un hospital: una vella m'explicava els seus mals. Les controvèrsies dels homes els huracans de la història, foteses als seus ulls: només el seu mal regnava en l'espai i en la durada. «No puc menjar, no puc dormir, tinc por, hi ha d'haver pus», perorava, acariciant-se la mandíbula amb més interès que si la sort del món depengués d'això. Aquest excés d'atenció a si mateixa per part d'una comare decrèpita em va deixar en primer terme indecís entre l'espant i el desànim; després, vaig abandonar l'hospital abans que arribés meu torn, decidit a renunciar per sempre als meus dolors ... 

«Cinquanta-nou segons de cada un dels meus minuts, rumiava a través dels carrers, van ser dedicats al sofriment o a... la idea de sofriment. Que no hagi tingut una vocació de pedra! El cor: origen de tots els suplicis... Aspiro a ser objecte... a la benedicció de la matèria i l'opacitat. L'anar i venir d'un borinot em sembla una empresa apocalíptica. És un pecat sortir de si mateix... El vent, bogeria de l'aire! La música, bogeria del silenci! Capitulant davant la vida, aquest món ha delinquit contra el no res... Dimiteixo del moviment i dels meus somnis; ¡Absència! Tu seràs la meva única glòria... Que el «desig» sigui per sempre ratllat dels diccionaris i de les ànimes! Retrocedeixo davant la farsa vertiginosa dels matins que se succeeixen. I tot i guardant encara algunes esperances, he perdut per sempre la facultat d'esperar. E.M.CIORAN (breviari de podridura)

2 comentaris:

  1. Ciorán es mucho Ciorán...

    ResponElimina
  2. aqui està especialment fi, Miquel, la gent gran ho fa molt això de parlar sempre de les seves malalties, reals o inventades, com si fos el més important del món.

    ResponElimina