20/9/14

EL LLISCAR DE LES HORES


Des de la infantesa percebia ja el lliscar de les hores, lliures de tota referència, de tot acte i de tot esdeveniment, el desglossament del temps del que no era temps, la seva relativitat. Per això hi ha la selecció natural de records, que és un espai temps intemporal en que és mantenen vius malgrat passin els anys.
Recordo amb perfecta claredat aquella tarda en què, per primera vegada, em va atrapar la pluja, perquè la pluja comença i acaba en algun lloc. 
Anava amb el meu tumilet baixant cap a casa l'avi, em vaig aturar un moment i veia com les gotes de la pluja davant meu, com una perfecta barrera anavent mullant el terra gota si gota també, i aquesta línia horitzontal s'acostava de pressa cap a mi. Jo era només una figura insignificant que es negava a mullar-se, i vaig apressar-me carrer avall. El temps s'esvania al meu costat.

SHARE THIS

1 comentari:

  1. Una vez lo vi a un chico del Poble Sec.
    En las barracas era un juguete imposible, no por el dinero que supongo costaría, que también, pero más que nada porque el terreno impediría su uso. Quizá por eso, ningún aparato de tres o cuatro ruedas de este tipo eran fácil de ver por allí. Las bicis eran otra cosa, como lo era su valor en dinero. Allí si que sólo llegaban los mayores y eran para ir al trabajo, porque no se estilaba lo de las bicis de paseo.
    Una abraçada.
    PD:
    La narración creo que es preciosa. Marca espacio-tiempo. Sencilla y fácil de leer.
    Me gusta.
    Salut

    ResponElimina

About Me