EL MILLOR CONSELL ÉS NO ACONSELLAR


La gent gran ha tingut de sempre la propensió a inculcar als joves tot un repertori de consells i nocions per anar per la vida, que únicament són vàlids per la gent gran, dels quals la seva única virtud és haber arribat a grans a base d'anar complint anys i creure's il·lusos que tenen un certa experiència que no és més que la reiterada acumulació d'errors comessos i no admesos. I aquest és el seu drama, superats per el seu propi temps no poden ensenyar res ni aconsellar en res als joves; tot passa massa depressa i estàn desfasats i sobrepassats pen uns nous temps i modes de comportament que els superen amb escreix.

El millor consell que una persona gran pot donar a un jove és no donar-n'hi cap, deixar-lo que com ell, aprengui encara que sigui a base d'errors, de fet tampoc el jove faria massa cas dels seus consells, sobretot veient els resultats obtinguts per qui els hi dona. De fet, l'únic consell que es podria donar és de fer cas al sentit comú, però aixó no es pot ensenyar, va en l'adn de cadascú i la veritat és que no sovinteja.

Un jove no és un vell amb menys anys en las majoria dels casos, senzillament és una altra mena de persona. I cert és també que hi ha bastants vells que fa anys i panys que hon són, alguns ja hi vàren nèixer, nomès que encara no se n'han adonat. 

2 comentaris:

  1. Antes de enterrarte, pasa por el barrio...iremos primero, a aalmorzar y despues a ver la tieta ...
    ¡¡¡vaya mañana ¡¡¡

    ResponElimina
  2. tinc al pare aguantat amb filferros, no puc pas deixar-lo sol ni un moment.

    ResponElimina