DE MALS POEMES


El poeta Joan Margarit, Premi Nacional de Poesia el 2008, ha afirmat que un "mal poema no és dramàtic, però embruta el món". No hi ha res innocu, i escriure un mal poema és com deixar una bossa d'escombraries al mig del carrer; serà un acte de mala educació, no és dramàtic, però embruta el món", ha asseverat en una entrevista amb Efe. 
Deu ser cosa de l'edat, la mala bava o algun ressentiment personal. Qui decideix el que és un mal poema, ell? he intentat trobar-ne algun d'ell que sigui o em sembli un mal poema i no ha estat possible, fins aquí tot correcte, però l'afirmació de Margarit em sembla un acte de vanitosa bestiesa que es podia haver estalviat, car si filem tant prim, per a mi, abans de Rimbaud o Baudelaire no hi havia cap poema que fos digne de ser salvat, i en canvi hi ha molts poetes anteriors considerats i molt ben considerats encara a dia d'avui, inexplicavlement, per cert. 
A mi m'agrada Fonollosa, se suposa, pero segurament a Margarit no! són mals poemes els de Fonollosa? o els de Lamborghini? o Sylvia Plath? o fins i tot Mario Alberto Papasquiaro (Ulysses Lima) i els real visceralistes, que tampoc agradarien a Margarit. Són aquests autors de mals poemes? ni ell ni jo ho sabem, nomès que jo tinc la elegància de dubtar i deixar-ho en l'aire del benefici del dubte i el gust personal, i ell radicalment, ho desqualifica. Sincerament, crec que s'ha passat de rosca i a més a més ha faltat al respecte a molts poemes. que ell no és ningú per considerar si són bons o dolents. O aixi m'ho sembla a mi.

9 comentaris:

  1. Aquest senyor te poemes que m agraden i d altres que no pero l han lloat tant que li ha pujat al cap, no es l unic

    ResponElimina
  2. Me gusta tu franqueza FRancesc.
    Y es tal como lo explicas. ¿ Quién dice que este o aquel es un mal poema ?
    ¿ Quién tiene los cojones de regirse como el juez de la basura (porque embruta al mon) o la eterna gloria ?
    Cuando F Cornadó las riendas de Escritores Recónditos (ya sabes que nació en Tot), lo primero que convenimos era en continuar la linea. Nada de criticar, para bien o para mal, sino presentar, dar a conocer, ayudar en lo posible y atestiguar que allí, en un rincón, hay una persona que escribe..¡¡ que escribe ¡¡¡
    El Sr Margarit, como todos los escritores, no creo pueda vanagloriarse de que toda su producción sea como La Iliada. Supongo que él mismo se habrá dado cuenta de que tiene ciertas cosas que no volvería a escribir..¿ eso le hace embrutar al mon ?
    En fin, y como dice JULIA, "li ha pujat al cap"
    Salut

    ResponElimina
  3. PD: Donde dije :" Cuando F Cornadó las riendas de Escritores Recónditos"
    Quise decir : " cuando a F cornadó cogió las riendas de..."
    Gracies. Perdó.

    ResponElimina
  4. He assistit diverses vegades a la presentació que fa en Joan Margarit dels seus poemes i sempre m'ha semblat massa arrogant. Opino també que potser es creu massa les lloances que li fan com diu la Júlia. No crec que sigui qüestió d'edat, és qüestió de supèrbia.

    ResponElimina
  5. No ho se Júlia, potser és un excès de sensibilitat, o d'arrogància.

    ResponElimina
  6. Miquel, això no treu que sigui un poeta dels grans.

    ResponElimina
  7. hi ha una profonda amargor Marta, una amargor per una pèrdua abans d'hora d'una filla, en un emotiu poema: perdiu jove, s'enten en part la seva actitud.
    Crec que es tracte d'això, més que de supèrbia.

    ResponElimina
  8. Com dic, té bons poemes i d'altres mediocres, pel meu gust, però, vaja, tot són gustos. No em val gaire aquesta explicació, la veritat, hi ha gent que ha tingut pèrdues dramàtiques i no per això s'ha de mostrar arrogant, sembla que cada època s'ha de potenciar un poeta i ara li ha tocat a ell i toca dir que Espriu o Martí i Pol no eren tan bons, tot és relatiu i va una mica com la borsa

    ResponElimina
  9. 'calcul d'estructures' és un gran recull de poemes, Júlia, dit això, a mi que em deixin amb en Joan Salvat

    ResponElimina