LA TEORIA DEL CAOS

Quan la premsa nord-americana va començar a esmentar -en 2003- la «teoria del caos», la Casa Blanca va respondre parlant d'un «caos constructor», fent entendre amb això que es procediria a la destrucció de les estructures opressores perquè la vida pogués brollar sense obstacles. Però ni Leo Strauss, ni el Pentàgon havien utilitzat mai aquella expressió. Al contrari, segons ells, el caos havia de ser de tal magnitud que res pogués estructurar fora de la voluntat del Creador del Nou Ordre, Estats Units.

El Consell Europeu reunit el 23 abril 2015 guarda
un minut de silenci en memòria dels migrants morts a la Mediterrània.
El principi d'aquesta doctrina estratègica es pot resumir de la següent manera: la manera més fàcil de saquejar els recursos naturals d'un país per llarg temps no és ocupar aquest país sinó destruir l'Estat. Sense Estat, no hi ha exèrcit. Sense exèrcit enemic, no hi ha risc de ser derrotat. Així que l'objectiu estratègic de l'exèrcit dels Estats Units i de l'aliança que dirigeix ​​-l'OTAN- és única i exclusivament la destrucció dels estats. I el que passi amb les poblacions dels països que són blanc d'aquesta estratègia ... no preocupa a Washington.

Aquest projecte resulta inconcebible per als europeus que, des dels temps de la guerra civil anglesa, estan convençuts -des de la publicació de Leviatan, el llibre de Thomas Hobbes- que és preferible renunciar a certes llibertats, i potser acceptar fins i tot un Estat tirànic, a veure sumit en el caos.

La Unió Europea nega la seva complicitat amb els crims d'Estats Units

Les guerres de l'Afganistan i l'Iraq ja han costat la vida a 4 milions de persones. Aquestes guerres van ser presentades al Consell de Seguretat de l'ONU com a necessàries respostes «en legítima defensa». Però avui tothom admet que en realitat havien estat planificades des de molt abans dels esdeveniments de l'11 de setembre de 2001 i en un context molt més ampli de «redisseny del Mig Orient ampliat» i que les raons utilitzades per justificar aquestes guerres només van ser invents de la propaganda.

Usualment es reconeixen els genocidis comesos pel colonialisme europeu, però pocs reconeixen actualment aquests 4 milions de morts, tot i els estudis científics que demostren la realitat d'aquest crim. El que passa és que els nostres pares eren «dolents», però nosaltres som «bons» i no podem ser còmplices d'aquests horrors.

També és usual burlar-se d'aquell pobre poble alemany que va confiar fins a l'últim instant en els seus dirigents nazis i no va prendre consciència dels crims comesos en el seu nom fins després de la derrota. Però els pobles de la Unió Europea estem actuant exactament igual. Seguim confiant en el nostre «germà gran» i ens neguem a veure els crims en els quals ens està implicant. És probable que els nostres fills es burlin de nosaltres ...


Thierry Meyssan - ARREZAFE
http://www.voltairenet.org/article187416.html

Cap comentari