SREBRENICA, 20 ANYS DEL GENOCIDI - BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
.
SREBRENICA, 20 ANYS DEL GENOCIDI

SREBRENICA, 20 ANYS DEL GENOCIDI

Share This

L’any 1945, en acabar la segona guerra mundial, Europa es va conjurar per que mai més es produís un altre Auschwitz. Cinquanta anys més tard, l’11 de juliol del 1995, la passivitat de les forces de les Nacions Unides permetien un altre repetició d’un crim horrible, la massacre de Srebrenica a Bòsnia. El més terrible, els mes vergonyós d’aquesta matança es que es podia haver evitat, que semblava que les forces de nacions Unides ho evitarien. Nomes calia que Europa no abdiqués del compromís adquirit de defensar els valors funamentals, els drets bàsics de les persones i les etnies. Però l'Europa que cinquanta anys abans, davant l’horror dels camps d'extermini d'Auschwitz o Mauthausen, s'havia conjurat per no permetre “mai més” l'horror nazi, no va moure ni un dit per evitar l'horror de Srebrenica.


-
Els txétniks serbis varen entrar a la ciutat, varen separar als homes de les dones i els nens i davant la passivitat de les forces militars que se suposava eren allí per a protegir als bosnians varen executar entre set i deu mil persones, de les quals se n’han recuperat en foses comunes unes cinc mil. I aixó per vergonya de tota Europa va succeir a dues hores d’avió de Barcelona o Paris, nomes fa vint anys no tres-cents. Vergonya, vergonya, vergonya. Feia gairebé tres anys que l'exèrcit i les milícies sèrbies havien arrasat de manera fredament calculada i sistemàtica, mesquites, escoles, habitatges i tot el patrimoni cultural a la Bòsnia ocupada. Havien bombardejat, assassinat, violat sistemàticament als seus ciutadans..., obeint les consignes d'un pla de neteja ètnica preparat i recolzat pel govern de Iugoslàvia presidit per Slobodan Milosevic.
Tot aixó passava aquí al costat i els dirigents europeus malgrat constatar-ho, es rentaven les mans i van ser incapaços de entrar en acció, de prendre mesures contundents contra la barbàrie genocida del règim de Milosevic. Fou aquesta passivitat de tot
el món occidental que va donar ales als txétniks per massacrar el poble bosnià.


Hauria pogut posar una foto més crua que representés millor la tragèdia i l'horror de fa quinze anys, no m'ha semblat oportú, l'imatge de les tombes i les flors és una petita porta oberta a l'esperança que realment mai més es torni a repetir una tragedia d'aquesta magnitud, però l'esperança com les flors i les vides dels morts enterrats és fràgil, terriblement fràgil.
*

M’agradaria assegurar vint anys després que uns fets com aquests no es podràn repetir, o no s’haurien de repetir mai més, però no hi ha ningú a Europa que ho pugui garantir. QUE ESTÀ PASSANT A SIRIA ALMB L'EI? i Europa com sempre mirant cap l'altra banda.
´.


2 comentaris:

  1. La ONu y los cascos holandeses siempre llevaran la ignominia del hecho. No los olvidemos.

    ResponElimina
  2. Els holandesos de l'Onu varen ser condemnats per omisió d'ajut, però nomès per l'assassinat de tres bosnians

    ResponElimina

.