ÚLTIMS ESCRITS :

LA BAULA


A Sant Feliu de Codines, el poble on jo vaig nèixer fa quatre dies, el pare, era el fill del Lluis de l'oli i la Maria de can Cotillaire, per què l'avi Lluís venia oli a granel que repartia amb el carro i el cavall per la zona de Castellterçol, Moia, l'Ametlla, Bigues i Riells etc... i la iaia Maria feia cotilles. L'ofici dels progenitors marcava el nom o malnom de la descendència.
Això era abans, car a la següent generació, la meva, jo era ja nomès el noi del Santiago, aqui la mare desapareix i la professió del pare tambè (oliaire tota la seva vida laboral), i a la següent, ja no hi ha ni rastre de pare i mare, les meves filles tenen la seva propia entitat i identitat sense cap referència als seu antecessor i responsable o irresponsable d'haver-les dut aquí. No són les filles del noi del Santiago, són elles mateixes, i com totes les coses, té la importància que se li vulgui donar.
La baula del malnom o sobrenom que unia als pares amb els seus descendents s'ha trencat, propiciant la uniformitat manifesta d'una societat cada  vegada més hedonista i avorrida, en la que de la gent ni tan sols se sap de qui són fills, llevat dels àrbitres de futbol, que segons una llegenda urbana o potser sigui cert, es diuen sempre els dos cognoms, i això ve per un àrbitre que hi havia en temps del dictador que es deia Franco de cognom, i li varen obligar a afegir Martínez que era el de sa mare, (Franco Martinez) per què en ser insultat no sembles que s'insultaba al 'caudillo', ah! i la mare de l'arbitre?, en aquells temps els hi era igual, i ara em temo que tambè. I si non vero, e ben trobatto.

6 comentaris:

  1. "jo vaig nèixer fa quatre dies" ??? fuiste nacer allá hace 4 dias?????

    Donde yo fui nacer era igual. Mi abuelo era zapatero, mi madre la llamaban Maria sapatera y yo cuando voy allá si alguna viejita me queda mirando en la calle a ver si me conoce y me pregunta "Tu quien eres?" Yo le contesto que soy la hija de Maria Sapatera y ella se queda contenta porque yo le maté su curiosidad.

    ResponElimina
  2. es una forma de decirlo Isabel, hace 70 años largos, pero parece que fue ayer, o eso quiero creer.

    ResponElimina
  3. Una vez al año, los de la Sociedad Catalana de Relojes de Sol, celebramos allí una reunión . No tiene desperdicio.
    Salut

    ResponElimina
  4. És cert, he vist diverses vegades la pancarta que ho anuncia. A la seva manera intenten fer moltes activitats per atraure gent al poble. Sant Feliu s'ha quedat una mica en terra de ningú, lluny de l'eix transversal. Abans hi anava molta gent a passar l'estiu, ara no ho sé, francament....

    ResponElimina
  5. Yo voy en autobús, con mi señora, Francesc, y nos quedamos a comer en el restaurante de toda la vida que sale de la puerta , en el patio que tiene el restaurante.
    Lo encuentro precioso, y su reloj de Sol del Ay untamiento es de los más curiosos y bonitos que te puedas encontrar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. a Can Talet deien que es podia prendre el millor cafè del món. Veus, el rellotge de sol de l'ajuntament ni m'hi havia fixat, el varen fer nou, abans era al costat d'on vaig nèixer jo,

    ResponElimina