About Me

18/11/15

E SÓN DITES TRAGEDIES ....



Avui cau un avió, col·lideixen dos cotxes, es produeix una conflagració domèstica, i hi ha uns quants difunts: els titulars dels diaris en diuen "tragèdies". Malament! "E són dites tragèdies per ço com contenen dictats plorosos de crueltats de Reis e de grans prínceps..." Antígona era Antígona, i Èdip era Èdip, i els fantasmes de Shakespeare portaven corones. El vocabulari es deteriora...., i és que a vegades Joan Fuster filava massa prim. Antígona o Èdip, són personatges inventats com els fantasmes de Shakespeare i per tant no poden patir tragèdies, més enllà de les malvestats que els hi facin als personatges els seus autors. 
No entenc del tot a que se li pot dir, que és o que ha estat una tragèdia, ben mirat no deixen de ser accidents o incidents. Tenim la mania de donar-nos massa importància i magnificar el nostre entorn o fins i tot la mort, i en això si tenia raó Fuster, el llenguatge es deteriora i de qualsevol incident o accident se'n diu a la lleugera tragèdia. 
Divendres, a Paris varen morir 130 persones, que és ¿un accident?, ¿un incident? ¿o una tragèdia?, queda clar que per les víctimes i els seus allegats més propers és una tragèdia, però el mateix dia, ¿quanta gent va morir a qualsevol convuls país Africà? o A l'Afganistan, o a Siria, o ofegats a la Mediterrània, ni ho sabem ni ho volem saber, i possiblement siguin molts més de 130, però aquests morts no són dels nostres, com a molt pertanyen al departament de danys co·laterals, o pobrets negrets, i aqui pau i després glòria. Ni tan sols sabem la gent immigrada que tenim escampada per Europa en camps de refugiats (600.000 diuen) o voltant d'un país a l'altre; ja no s'en parla a penes, però s'acosta el fred de l'hivern i aquí si que pot haver-hi, pot produir-se una autèntica tragèdia, per què els morts de Paris tenien un futur i una esperança de viure, una esperança i un futur que malauradament els hi ha estat arrabassat, per cert, amb unes armes que els hi han venut els seus propis Estats, però la resta dels qui parlo, sigui a l'Àfrica, Afganistan, Siria, o els immigrants que volten per Europa, no tenen ni futur ni cap esperança.
El que si ens hauria de preocupar és que han passat més de dos mil anys i els arguments, situacions i personatges de les tragèdies gregues són perfectament vigents a dia d'avui, lo qual vol dir que és evident que el nostre grau de consciencia i comportament com a humans, no ha avançat gens, i aixó si que és una tragèdia, merament intel·lectual, clar. L'islamisme radical diu que vol que tornem a viure com a l'Edat Mitjana, ni tan sol s'adonen que no n'hem arribat a sortir-ne mai, ens han fet creure que si, però no és cert, seguim sent bastaixos, vasalls del senyor de torn, nomès han canviat les aparences externes, però les aparences no enganyen, nomès són això, aparences.


SHARE THIS

2 comentaris:

  1. Bertrand Russell tiene un libro titulado ¿ apariencia o realidad? donde explica como y de que maneras nos confunden.

    ResponElimina
    Respostes
    1. d'això es tracta, recorda que fa un parell d'anys ens deien, ens ho varem creure i tots criminalitzàvem, AL ASSAD pels seus atacs als pobrets d'Hezbolà, a Siria, i alló ha donat pas a EI, entre altres questions, és el Ministeri de la veritat que funciona a tota màquina per tenirnos desinformats i confosos i aprofitant de passada per coartar cada vegada més les nostres llibertats.

      Elimina

About Me