23/4/16

DE SIGNAR LLIBRES



He volgut recuperar aquest escrit de fa un parell d'anys, addient a un dia com avui, nomès que els dos escriptors que em flanquejaven Lluís Subirana i Ton Creus ja han traspassat. No són igual que abans els Sant Jordi sense ells, ni fan la mateixa il·lusió, però l'espectacle ha de continuar.


"Una advertència si sou escriptor novells, nediocres o no; no aneu mai a una signatura de llibres (feu-me cas), us pot agafar una depressió de cavall, i menys encara per Sant Jordi. Dit aixó, anem al meu cas. Per Sant Jordi de l'any 2001 presentava "El Marmessor de la Ignorància", havia sortit una petita ressenya al Diari de Sabadell el dia anterior i per megafonia anaven anunciant de tant en tant que jo era alli per signar el meu llibre.Al meu costat tenia en Lluís Subirana, al costat d'ell en Ton Creus i més avall l'Ibañez el d'en Mortadelo. Havia avisat a tothom a qui podia avisar que hi seria a la plaça de l'Ajuntament signant el llibre per la tarda, però no devia avisar gaire bé o el personal es va fer l'orni. En Lluís i en Ton varen signar força ejemplars dels seus llibres i l'Ibañez ja us podeu imaginar la cua que tenia formada davant seu. I jo allí veient com passava la gent, i quan semblava que algu s'acostava, a ùltima hora anava parar al company del costat, i hom com un "capullu" de braços creuats sense que vingués ningú.
Aleshores quan ja m'estava angoixant va aparèixer la Montse que de fet ja el tenia signat de dos o tres dies abans, el meu pare, el Santiago, que també el tenia signat i el Domenec.... aquest el que feia era venir a que li signés el llibre, se n'anava i als vint minuts tornava, o sia que el seu llibre duia tres o quatre dedicatories, però almenys donava una certa sensació de moviment. Mentrestant a l'Ibañez li devia fer mal el canell de tan signar. En resum que em vaig frustrar molt, més que res per que anava de novell.
Malgrat el consell que us he donat, dos anys més tard, en publicar "Fins que cal dir-ser adéu" vaig reincidir i coincidir també amb en Lluís Subirana i Ton Creus, però aquesta vegada anava ja preparat, o millor dit resignat, i tot i així va anar una mica més bé que la primera, vaig signar deu o dotze ejemplars, que vista la primera experiència va ser tot un èxit."

De fet, ja estaba avisat del que m'esperava, gràcies al manual del perfecte escriptor mediocre, d'en Ramóm Folch i Camarasa...

SHARE THIS

Facebook Comment

7 comentaris:

  1. Hoy me juntaré con Francesc C. e iré a ver a José Florencio Martinez, a buscar "el carnaval de los locos" que creo es de lo mejor.
    Ya te dije que, y en referencia a tu escrito, los hay recónditos y los hay conréditos.
    Hoy, los subvencionistas provincianos, firmarán hasta hincharse manifiestos panfletarios con sabor a humo, y habrán muy buenos escritores que no pasarán de la decena de libros, conozco a varios en este caso.
    Un abrazo y buen 23 de abril....no creo en los santos.
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. ni en sants ni enn dimonis Miquel, es una festa que ha perdut l'essencia inicial
      i s'ha transformat en un circ mediàtic.

      Elimina
  2. He perdut la il·lusió per la festa, la veritat, la frivolització se l'ha cruspit, un parell d'anys vaig caure en el parany d'anar a firmar i en alguna altra ocasió d'anar a què em firmessin, rituals aquests que cada dia em semblen més absurds llevat de quan qui et firma o a qui firmes sigui una persona que et coneix i t'aprecia, ja em sembla un dia digne d'una pel·lícula de Berlanga, més aviat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi em passa el mateix, a banda que no m'agrada signar ni demanar que em signin, ho trobo absurd, a més que no se que posar si haig de signar jo. Berlanguià o el circ dels pallassos de la tele, això és el que li ha pasat a la diada de Sant Jordi que ha perdut la seva essència i pot acabar morint d'èxit.

      Elimina
  3. No fa falta creure en res per celebrar gresques (al Miquel), encara més, no crec que gairebé ningú amb dos dits de front cregui avui ni en Sant Jordi ni en princeses ni en dracs, ni tan sols en escriptors ni en el suposat valor de la literatura, ens ho hem de prendre tot amb ironia i ens agradi o no som 'catòlics culturals' el mateix que'catalans culturals', de grat o per força.

    ResponElimina
  4. Ara, en llegir el teu escrit, m'adono, que fa molts anys que ens llegim...
    Per cert, de mediocres els teus llibres, ni els teus escrits, no tenen res.

    ResponElimina
  5. gairebé deu Joana, i ens varem enllaçar a través d'en Marc Vidal ara als EUA.

    ResponElimina