BLOCS MEUS

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

EL PARADÍS PERDUT


En el principi era l'oci. Si més no, totes o quasi totes les religions i les mitologies convenen a descriure el principi de la vida de l'home sobre la terra com una plàcida absència de necessitats i d'esforç per cobrir-les. En el relat bíblic, Adam i Eva gaudeixen d'aquest misteriós benefici: el món, per a ells, és literalment un jardi, i no hi fan altre - ho veiem en els ingenus 'misteris' mediavals - que passejar, exempts de tota inclemència. El paradís era l'oci absolut. 
Segons la tradició judeo-cristiana, a la pérdua del paradís, i en una confluencia gairebé simultània, els primers pares coneixen el pecat - millor dit: la vergonya del pecat -, el dolor i el treball: tres 'càrregues' que estaven excloses del bon ordre ociòs, de l'ordre paradisíac. L'oci doncs, suposava - suposa - la immunitat respecte al treball, però tambè la manca d'inquietut moral i de molesties físiques. 
Adam i Eva coneixen el pecat, el dolor i el treball, simplement perqué l'havien volgut conèixer: eren innocents - ignorants -, i en això radicava el seu privilegi.
La historia de l'home comença en el moment de la seva expulsió del paradís, quan alló que abans se li concedia per do, ha de guanyar-s'ho ara a costa de suor i astùcies. La seva vida serà un exili, i una obscura impaciència li farà enyorar el retorn. D'aleshores ençà, i fins a la consumació dels segles, en el fons de la seva ànima, hi ha i hi haurà la irremeiable nostàlgia del paradís perdut - l'insaciable anhel d'oci: de l'oci que sigui la tripla negació del pecat, del dolor i del treball. Joan Fuster (indagacions i propostes)

Aquesta reflexió està molt bé des del punt de vista dels cristians, si no fos perqué tot el. que explica Fuster no va existir, ni Adam, Eva el, paradís, tot no és més que un invent, un invent que no s'aguanta per enlloc, que no té ni cap ni peus, diguessim que és un enorme eufemisme, per justificar a la gent, per fotre a la gent, car aquesta és la finalitat principal de la religió catòlica, fotre a l'home i encara més a la dona.

Dit això, i suposant que supossessim que tota aquesta faula fos real, sort d'Eva i la poma, imagineu-vos un paradís amb 7 mil milions de persones, vaja overbooking. Déu tindría un greu problema, un problema que no seria capaç d'arreglar-lo, ni Déu, ni Cristu. 

Publica un comentari a l'entrada

Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed by OddThemes & VineThemes