Te diré el secret: tot és violència. Aquestes vies del tren, rovellades, l'explícita tristesa dels trens de rodalies, els seus retards, la tremolor dels horitzons en les finestres, els teus somnis, els meus, tots els espills, les hores al cendrer cremant-se entre tu i jo, els silencis que no es baden, la subjectiva distància entre dos cossos nus, dos llums, dos pells esvarant-se en una lenta llunyania, la memòria de demà que hem signat avui, aquesta pluja fina i persistent, mira-la!, que podrirà el raïm i la tendresa, la carn, els adéus sense mans. Tot és violència deia Irene¡. Tot és violència, i n'hi ha més de violència. Aquests hooligans russos que apallissen, aquest ultradretà britànic que mata diputades innocents, el llenguatge verbal del mossen, o el de monsenyor. Tot és violència. Susanita tiene un marrón, el llenguatge de la CUP. Tot és violència, aquests lladregots panamenys, la seva subtil impunitat. Tot és violència. L'obscè llenguatge dels pollítics, aquests il·luminats que maten en nom de déus inexistents. Homes que maten i maltracten dones. Capellans pederastes que escapen impunes dels seus crims. Tot és violència. La memòria del demà que hem violat avui, tambè. Tot és violència. La teva covardía, la meva. Tot és violència, tot ho és, tot...... El món és ja, nomès violència.....
Share To:

Francesc Puigcarbó

comentaris:

4 comentaris:

  1. Crec que el teu punt de vista està mancat de contrapès. És cert que La violència és un fet que està present en totes les èpoques i en totes les societats. Sotmetre a l'altre a través de la força per destruir-lo o explotar-lo, s'ha vist, es veu i segur que en tenim per estona. Però també és cert que hi ha mons i persones que es mouen en un entorn de no-violència i s'encaren a les injustícies i les desigualtats sense agredir, insultar, menysprear ni humiliar. Què en el seu entorn familiar i social són generosos, reparteixen benestar a través de gestos i paraules plenes d'afabilitat i col•laboren amb fets perquè la convivència es mantingui lluny d'aquesta violència que tu veus en tot i en tothom.
    Encara que no ho sembli, perquè els mitjans s'alimenten i transmeten prioritàriament tot el que és violent, hi ha molta gent, moltíssima que no ho és de violenta; que treballa sense fer soroll per un món una mica millor, però, d'aquests, se'n parla molt poc...
    Sovint em pregunto el perquè d'aquesta proliferació de tot el que és violent. Ja no ni hi ha prou amb les notícies dures que es produeixen cada dia, que a més són ampliades i terribilitzades per cridar encara més l'atenció, sinó que la majoria de pelis que ofereixen les cadenes de TV i els vídeos-jocs, per exemple, són d'una virulència exacerbada. Repeteixo, per què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ramon, la violencia ven, les bones noticies no. Per què te exit el TN de telecinco amb Piqueras, per què és el més sensacionalista i truculent de tots els TN. Ser bo, portarse bé, no és noticia per més gent que ho faci, en canvi un brètol en acció ja és noticia, i no t'enganyis, aquesta societat, el món en general, cada vegada és més violent.

      Elimina
  2. .... els videojocs són violents, per què si no resultarien avorrits per la mentalitat de la gent que hi juga, no és que facin apologia de la violencia, la legitimen....

    ResponElimina

About Me